A MushVerse utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència al nostre lloc web analitzant el tràfic i millorant continguts. Les cookies tècniques són necessàries per al funcionament bàsic i estan sempre actives. Per a més informació, pots consultar la nostra política de privacitat.

Psilocibina: què és, com actua i quins efectes provoca

La psilocibina és un compost psicoactiu present en més de 200 espècies de fongs, coneguts popularment com "fongs màgics". La seva història transita entre el ritual i el clínic, l'espiritual i el prohibit, en una tensió constant que reflecteix la seva complexitat cultural i farmacològica.

Des de fa segles, ha estat emprada amb fins cerimonials i curatius per diverses cultures indígenes, especialment a Mesoamèrica. En les últimes dècades, ha reaparegut en els camps científic i mèdic com una eina prometedora per explorar la consciència i tractar trastorns mentals resistents. Però què és exactament aquesta substància? Com interactua amb el cos humà? Per què provoca experiències tan intenses i, en alguns casos, transformadores?

Aquest article proposa un recorregut per l'origen, la naturalesa i els efectes de la psilocibina: des dels fongs del bosc fins als laboratoris contemporanis. En una segona entrega, explorarem les seves aplicacions terapèutiques i la seva canviant situació legal al món.

Què és la psilocibina?

Model tridimensional de la molècula de psilocibina
Model tridimensional de la molècula de psilocibina en la seva forma neutra. Al cos, la psilocibina s'hidrolitza i es transforma en psilocina, la substància que produeix els efectes al·lucinògens. Codi de colors: ⚫ Carboni (C) ⚪ Hidrogen (H) 🔴 Oxigen (O) 🔵 Nitrogen (N) 🟠 Fòsfor (P)

La psilocibina és un alcaloide triptamínic d'origen natural, l'estructura del qual guarda similituds amb la serotonina, neurotransmissor implicat en l'ànim, el son i la percepció sensorial. La seva fórmula química és C₁₂H₁₇N₂O₄P, i la seva estructura es basa en un anell indol amb un grup fosfat afegit. Tanmateix, la psilocibina no actua directament al cervell. És un profàrmac, és a dir, una substància que requereix ser transformada en l'organisme per exercir el seu efecte. Aquesta conversió té lloc al fetge, on enzims específics eliminen el grup fosfat, convertint-la en psilocina (C₁₂H₁₆N₂O), el compost veritablement actiu a nivell neurològic.

La psilocina té alta afinitat per diversos receptors serotoninèrgics, especialment al subtipus 5-HT2A, implicat en la modulació de la consciència, la percepció sensorial i el sentit del jo. La psilocibina es troba en una àmplia varietat de fongs, principalment del gènere Psilocybe, però també en espècies de Panaeolus, Gymnopilus o Copelandia. La concentració del compost varia segons l'espècie, la genètica, l'ambient i la maduresa del fong.

Des del seu aïllament en laboratori el 1958 per Albert Hofmann, també pot obtenir-se de forma sintètica, sent aquesta versió químicament idèntica a la natural i la més utilitzada en estudis clínics per la seva puresa i dosificació controlada.

Breu història i redescobriment

Gordon Wasson i els fongs psicodèlics

El banquer de Wall Street que va revelar els fongs sagrats de Mèxic i va canviar per sempre la nostra comprensió de la psicodèlia. La fascinant història de R. Gordon Wasson.

Llegir més

L'ús ritual de fongs psilocibis està documentat en nombroses cultures indígenes mesoamericanes. Els mexiques, per exemple, els coneixien com teōnanácatl —"carn dels déus"— i els empraven en cerimònies religioses. Aquestes pràctiques van ser reprimides durant la colonització, però van sobreviure en comunitats com la mazateca d'Oaxaca, on encara avui es preserven formes tradicionals d'ús.

L'interès occidental va ressorgir el 1955, quan el banquer i etnomicòleg aficionat R. Gordon Wasson va participar en una cerimònia amb María Sabina, curandera mazateca. La seva experiència, publicada a la revista Life, va marcar l'inici d'una nova etapa d'exploració psicodèlica a Occident. El 1958, el químic suís Albert Hofmann, conegut pel seu descobriment de l'LSD, va aconseguir aïllar i sintetitzar la psilocibina, la qual cosa va facilitar el seu estudi en contextos científics.

Durant els anys 60, la substància va ser objecte d'interès tant en l'àmbit clínic com contracultural, fins a ser prohibida als anys 70. Només al segle XXI, després de dècades de silenci, ha retornat a un lloc en la recerca científica, amb estudis rigorosos que exploren la seva eficàcia en tractaments de salut mental.

El que va començar com una pràctica ancestral marginada per la colonització, avui torna al focus com una de les fronteres més prometedores de la neurociència i la salut mental.

Com actua la psilocibina en l'organisme

Un cop ingerida, la psilocibina és ràpidament convertida en psilocina per l'enzim fosfatasa alcalina. La psilocina, en ser similar a la serotonina, s'uneix als seus receptors, especialment 5-HT2A, provocant una alteració temporal en la comunicació neuronal.

Transformació de la psilocibina en psilocina
Al cos, la psilocibina perd el seu grup fosfat i es converteix en psilocina, responsable dels seus efectes.

Estudis de neuroimatge han mostrat que la psilocina redueix l'activitat de la xarxa per defecte (default mode network), una estructura cerebral associada a l'autoreferència, la ruminació i la construcció de l'ego. Al mateix temps, incrementa la connectivitat global entre regions cerebrals que normalment no interactuen entre si, la qual cosa dóna lloc a una xarxa més flexible i menys jeràrquica. A més, s'ha observat un augment de l'entropia neural, és a dir, de la complexitat i imprevisibilitat en els patrons d'activitat cerebral, fenomen que es vincula amb la dissolució del jo i l'aparició d'estats místics o no ordinaris de consciència.

Durada i farmacocinètica de la psilocibina

  • Inici d'efectes: 20–60 minuts després de la ingestió.
  • Pic d'intensitat: entre 1,5 i 3 hores.
  • Durada total: de 4 a 6 hores, segons dosi, metabolisme i entorn.

La majoria de la psilocina s'elimina en poques hores per via urinària. No deixa residus tòxics acumulatius ni genera dependència física coneguda.

Tot i que la durada total oscil·la entre 4 i 6 hores, moltes persones travessen posteriorment un estat d'introspecció o claredat emocional que es perllonga més enllà de l'efecte agut.

Efectes del consum de psilocibina

L'experiència amb psilocibina és profundament subjectiva i depèn de múltiples factors individuals i contextuals. Tot i que no existeixen efectes universals, sí que s'han identificat patrons comuns en les respostes psicològiques, sensorials i fisiològiques que provoca.

Alguns descriuen l'experiència com a profundament reveladora, mística o terapèutica; altres, com a confusa, aclaparadora o fins i tot aterradora si no es dóna en condicions adequades.

Efectes psicològics i perceptius

Des d'una perspectiva psicològica, la psilocina —forma activa de la psilocibina— altera profundament el processament de la informació sensorial i cognitiva, la qual cosa pot portar a experiències que desafien la lògica ordinària o els límits del jo.

Alguns dels efectes més comuns inclouen:

  • Alteracions sensorials: colors intensificats, textures més nítides, sons més envolvents. És freqüent l'aparició de patrons geomètrics en tancar els ulls (closed-eye visuals) i fins i tot al·lucinacions visuals o sinestèsia (percebre sons com a colors, per exemple).
  • Distorsió del temps i l'espai: molts usuaris reporten una sensació de detenció o dissolució del temps, així com canvis en la percepció de les distàncies o del cos propi.
  • Canvis en la percepció del jo: pot sorgir una sensació d'introspecció profunda, d'estar "veient des de fora" la pròpia ment, o fins i tot una dissolució de l'ego, en la qual desapareix la frontera entre el jo i l'entorn.
  • Elevació emocional i estats místics: sentiments d'esbalordiment, unitat, compassió o "revelació" espiritual són comuns, especialment amb dosis altes o en contextos introspecsius.
  • Desafiaments psicològics: també poden aparèixer moments d'ansietat intensa, confusió, pensaments obsessius o paranoia, especialment si l'entorn no és adequat o si la persona té una predisposició psicològica.

"Vaig sentir que no era una persona, sinó un procés. Que estava fos amb tot. Va ser bell, però també inquietant." — Participant anònim en un estudi clínic (Johns Hopkins, 2016)

Dona que sent

Efectes fisiològics

A nivell físic, la psilocibina produeix efectes relativament lleus comparats amb la seva intensitat psicològica. No genera toxicitat sistèmica rellevant ni dependència física coneguda.

Els efectes corporals més freqüents inclouen:

  • Midriasi (dilatació de les pupil·les). Augment lleu de la freqüència cardíaca i de vegades de la pressió arterial.
  • Nàusees o molèsties gastrointestinals, sobretot si es consumeixen els cossos fructífers del fong crus o secs.
  • Tremolors lleus, calfred o sudoració.
  • Disminució de l'apetit.
  • Alteració del sentit de l'equilibri o la coordinació motora.

Aquests efectes solen ser transitoris i desapareixen juntament amb la metabolització de la substància.

Factors que influeixen en l'experiència

La variabilitat en l'experiència psilocíbica està determinada per múltiples factors. En l'àmbit científic i terapèutic s'utilitza el concepte de "set & setting", que fa referència a:

  • Set (estat mental): emocions, expectatives, salut psicològica.
  • Setting (entorn): lloc, companyia, estímuls sensorials.
  • Dosi i espècie: la potència varia entre espècies i entre cossos fructífers.
  • Context cultural: creences i marcs interpretatius poden modular l'experiència.
  • Vulnerabilitat personal: antecedents psiquiàtrics o situacions emocionals complexes.

Riscos de la psilocibina i precaucions

Tot i que la psilocibina es considera una substància de baixa toxicitat fisiològica i no genera dependència física, no està exempta de riscos, especialment quan es consumeix en contextos no controlats, sense coneixement adequat o en persones amb vulnerabilitats psicològiques. Comprendre aquests riscos no busca demonitzar el seu ús, sinó promoure una aproximació més informada, respectuosa i segura.

Riscos psicològics

El risc més rellevant associat al consum de psilocibina és psicològic, no físic. La intensitat dels seus efectes pot portar a experiències emocionalment aclaparadores, especialment en contextos inadequats.

Alguns dels efectes adversos més reportats inclouen:

  • Ansietat aguda o atacs de pànic durant el viatge.
  • Despersonalització o sensació de perdre el control de la pròpia ment o identitat.
  • Paranoia o pensaments persecutoris.
  • En casos excepcionals: episodis psicòtics temporals, especialment en persones amb antecedents d'esquizofrènia, trastorn bipolar o altres trastorns psicòtics latents.

La majoria d'aquests efectes són transitoris, però poden resultar molt angoixants en el moment. Per això, es desaconsella el consum sense una preparació emocional adequada, especialment en persones amb antecedents de trastorns mentals o trauma no resolt.

Riscos físics

Des del punt de vista fisiològic, els riscos són menors, però no inexistents. La identificació errònia d'espècies de fongs silvestres constitueix un risc real i potencialment mortal. Algunes espècies tòxiques, com Amanita phalloides, poden confondre's amb fongs psilocíbics per persones inexpertes.

El consum de grans quantitats pot produir nàusees, vòmits, tremolors i confusió.

Tot i que no hi ha evidència de toxicitat hepàtica o renal aguda en humans, l'experiència pot generar accidents o conductes imprudents, sobretot en entorns no supervisats.

"Bad trips" i les seves causes

L'anomenat mal viatge o bad trip no és una intoxicació en el sentit clínic, sinó una experiència psicològicament negativa caracteritzada per:

  • Confusió, angoixa existencial, sensació d'estar atrapat.
  • Pensaments foscos o confrontació amb traumes reprimits.
  • Por d'haver "danyat" permanentment la ment (alguna cosa que no està recolzada per l'evidència científica si no hi ha antecedents psiquiàtrics greus).

Aquests efectes solen estar relacionats amb un entorn inadequat, dosis elevades, o l'absència d'una guia o acompanyament. En contextos clínics o rituals ben estructurats, la incidència d'aquests episodis disminueix significativament.

Si vols aprofundir en les precaucions essencials abans d'una experiència amb psilocibina, pots consultar els següents articles que reuneixen les recomanacions clau per a un ús informat, segur i responsable.

Bad trips amb psilocibina: com evitar un mal viatge

Què és un mal viatge amb bolets màgics? Aprèn a prevenir-lo, gestionar-lo i convertir-lo en una oportunitat de creixement. A Mushverse, t’acompanyem en un viatge conscient.

Llegir més

Interaccions amb altres substàncies

La psilocibina pot interactuar de forma imprevisible amb altres substàncies, tant farmacològiques com recreatives. Algunes combinacions poden augmentar els efectes adversos, disminuir la seva eficàcia terapèutica o fins i tot generar riscos greus per a la salut mental o física.

Aquestes són algunes interaccions importants que convé conèixer i evitar:

  • Antidepressius i fàrmacs serotoninèrgics (ISRS, IMAOs, IRSN): poden reduir els efectes de la psilocibina o generar una sobrecàrrega de serotonina, augmentant el risc de síndrome serotoninèrgica, una condició potencialment perillosa.
  • Estimulants (amfetamines, MDMA, cocaïna): combinar-los amb psilocibina pot sobrecarregar el sistema nerviós, augmentar la pressió arterial i provocar estats d'ansietat o paranoia.
  • Alcohol: pot atenuar la claredat de l'experiència, augmentar la desinhibició i afavorir reaccions imprevisibles o conductes de risc.
  • THC (cànnabis): la interacció és molt variable. En algunes persones pot potenciar efectes visuals o introspecsius, però en altres incrementar l'ansietat, la confusió o els "mals viatges".
  • Ansiolítics i antipsicòtics: solen bloquejar o suavitzar els efectes psicodèlics, per la qual cosa de vegades s'utilitzen en contextos clínics per "aterrar" una experiència intensa. La seva combinació fora d'un entorn controlat pot ser contraproduent.
  • Altres substàncies psicodèliques (LSD, DMT, mescalina...): barrejar diferents psicodèlics pot ser imprevisible i sobrecarregar l'experiència, augmentant el risc de dissociació, pànic o confusió perllongada.
Important: qualsevol combinació amb psilocibina ha d'evitar-se fora d'entorns clínics o experimentals supervisats. La interacció entre substàncies pot alterar radicalment l'experiència i augmentar els riscos psicològics i fisiològics.

Desmitificant els mites

Malgrat la seva creixent acceptació en la recerca mèdica, la psilocibina segueix envoltada de mites heretats de la desinformació de finals del segle XX.

Entre els mites més comuns:

  • "Es queda a la columna vertebral": fals. La psilocina és metabolitzada i eliminada en poques hores, sense acumulació en teixits.
  • "Una sola vegada i et tornes boig": no hi ha evidència de danys cerebrals permanents en persones sense predisposició psiquiàtrica.
  • "És una droga tova i inofensiva": tot i que no és tòxica en el sentit clàssic, la seva potència psicològica exigeix respecte i preparació.
Comprendre abans que jutjar: la psilocibina no ha de ser ni demonitzada ni idealitzada. Com tota eina poderosa, requereix respecte, informació i un ús responsable. Només així podrà obrir-se camí cap a un nou marc científic, legal i social.

En propers articles abordarem les seves aplicacions clíniques i el debat actual entorn de la seva regulació. Et convidem a seguir explorant aquest fascinant univers psicodèlic.

Fins al proper viatge!


Aquest article té fins exclusivament informatius i educatius. La psilocibina està regulada o prohibida en molts països. No es promou el seu consum ni es considera apta per a ús humà fora de contextos clínics autoritzats.

Referències

  • https://maps.org/
  • https://www.beckleyfoundation.org/science/substances-methods/psilocybin/
  • https://www.webmd.com/vitamins/ai/ingredientmono-1654/psilocybin
  • https://pharmrev.aspetjournals.org/article/S0031-6997(24)01182-7
  • https://archive.org/details/dispositionoftox0000base_v7n5
  • https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_serotonin%C3%A9rgico
  • https://hopkinspsychedelic.org/
- Categories : Micopèdia