María Sabina: la remeiera mazateca que parlava amb els fongs

María Sabina, reconeguda com la Sacerdotessa dels Fongs, és una de les figures més influents en la història del xamanisme, la medicina tradicional mexicana i el renaixement psicodèlic global. Aquesta remeiera mazateca, originària de la Serra d'Oaxaca, va dedicar la seva vida a les cerimònies amb fongs al·lucinògens —els “nens sants”— amb finalitats curatius i espirituals. El seu llegat va transcendir fronteres, despertant l'interès de científics, artistes i cercadors espirituals a tot el món.

Qui va ser María Sabina? Una vida entre tradició, pobresa i saviesa ancestral

Nascuda el 22 de juliol de 1894 en Huautla de Jiménez, Oaxaca, María Sabina Magdalena García va créixer en una família indígena mazateca marcada per la pobresa. Des de petita va mostrar una sensibilitat especial cap a les plantes i les pràctiques curatives de la seva comunitat. Encara que no va tenir educació formal ni parlava espanyol, la seva saviesa intuïtiva la va guiar cap al curanderisme , una tradició que havia passat per generacions en el seu llinatge familiar.

El seu besavi, avi i pare van ser remeiers, i encara que no els va conèixer, el seu llinatge va sembrar en ella un interès intuïtiu per les plantes medicinals i els rituals sagrats.

El fong sagrat em pren de la mà i em porta al món on tot és conegut. Allí estan els fongs sants, parlen d'una certa manera i jo puc entendre'ls. Els faig preguntes i em responen.

María Sabina no va aprendre a llegir ni escriure, però posseïa un coneixement profund sobre el cos, l'ànima i el llenguatge poètic que brolla del tràngol visionari.

Primeres experiències amb els fongs de María Sabina

• Els va provar per primera vegada al costat de la seva germana mentre cuidaven animals.
• Va sentir que els fongs “li parlaven” i li mostraven visions.
• La seva vocació curativa va néixer quan els “nens sants” li van revelar com sanar.

María Sabina va tenir el seu primer contacte amb els fongs entre els 5 i 7 anys, durant una cerimònia per a sanar a un oncle malalt. Encara que en aquesta ocasió no els va consumir, l'experiència va marcar la seva vida. Més tard, mentre cuidava animals en el turó amb la seva germana, va trobar fongs similars i va decidir provar-los. Les visions que va experimentar - riures, plors i un sentit de connexió amb el diví- van despertar en ella una profunda fascinació per aquests "nens sants".

Anys després, quan la seva germana va caure greument malalta i els remeiers locals no van poder ajudar-la, María va consumir 30 parells de fongs per a entrar en trànsit. Durant aquesta experiència, éssers espirituals li van revelar com sanar a la seva germana, consolidant la seva reputació com a remeiera.

Els "Nens Sants": L'ús de fongs al·lucinògens en les cerimònies de María Sabina

L'ús de fongs al·lucinògens, particularment de les espècies Psilocybe mexicana i Psilocybe caerulescens, era una pràctica ancestral entre els mazatecs. Coneguts com teonanácatl ("carn dels déus" en náhuatl) o "nens sants" per María Sabina, aquests fongs contenen psilocibina i psilocina, compostos psicoactius que indueixen estats alterats de consciència.

Per a María, els fongs no eren una droga recreativa, sinó una eina sagrada per a connectar-se amb el món espiritual i sanar tant el cos com l'esperit.

Com eren les cerimònies de María Sabina?

• Cerimònies nocturnes, preferiblement amb lluna plena.
• Sincretisme religiós: imatges de sants, veles, oracions i resos catòlics barrejats amb cants ancestrals.
• Escolta interior guiada pels fongs: el fong “parlava” a través d'ella.
• Llenguatge poètic: María parlava en versos mazatecs que semblaven dictats per una altra dimensió.

Les cerimònies de María Sabina, conegudes com vetllades, es realitzaven de nit en un ambient de reverència. Els fongs eren beneïts en un altar amb imatges de sants catòlics, com la Verge de Guadalupe i Jesucrist, reflectint el sincretisme entre les creences indígenes i el catolicisme.

María i els participants ingerien els fongs, i ella cantava versos poètics en mazatec que, segons ella, li eren dictats pels fongs mateixos. Aquests càntics, que descrivien mons invisibles i missatges divins, eren una part essencial de la seva pràctica.

Els fongs són sants. Em van ensenyar el llenguatge amb el qual parla el món.

La Trobada amb Occident: Robert Gordon Wasson i la psilocibina

En 1955, el etnomicòleg Robert Gordon Wasson va arribar a Huautla per a experimentar amb els fongs mazatecs. María Sabina, pressionada per autoritats locals, va accedir a realitzar una vetllada per a ell. Wasson va quedar fascinat amb la cerimònia i, en 1957, va publicar en la revista Life l'article "Seeking the Magic Mushroom", que va marcar l'inici de l'interès global pels fongs al·lucinògens.

Aquest esdeveniment va impulsar la recerca científica de la psilocibina - aïllada pel químic Albert Hofmann un any després-, però també va obrir les portes al turisme psicodèlic, portant conseqüències inesperades per a María i la seva comunitat.

Després de la publicació de l'influent article de R. Gordon Wasson, la figura de María Sabina es va catapultar a la fama internacional. La seva saviesa ancestral i els seus rituals amb fongs al·lucinògens van encuriosir i el desig de connexió espiritual en nombrosos visitants provinents de llunyanes terres. Diversos relats i estudis etnogràfics destaquen la influència que va tenir en personatges notables, els qui buscaven, de diferents modes, submergir-se en el misteri i la profunditat de les cerimònies mazateques.

Visites de Personalitats Emblemàtiques

Allen Ginsberg, reconegut poeta i escriptor estatunidenc, va ser un dels visitants més destacats. Durant la dècada de 1960, Ginsberg va acudir a Huautla de Jiménez i, segons es recull en obres com The Yage Letters, va quedar profundament impressionat per l'atmosfera mística i la connexió de María Sabina amb el diví. En paral·lel, el fotògraf i etnobotànic Jean-Pierre Laffite va viatjar a la comunitat per a documentar visualment aquestes trobades, aportant imatges que van capturar l'essència ritual i el sincretisme cultural.

Un altre referent va ser l'antropòleg Timothy Leary, qui en 1960 va visitar Huautla i va experimentar personalment els efectes dels fongs guiat per la remeiera. Leary es va convertir en un dels principals divulgadors de les potencialitats de la psilocibina a Occident, impulsant el debat científic i cultural sobre els estats alterats de consciència.

A més, múltiples testimoniatges i fonts documentals al·ludeixen a la presència –encara que a vegades en caràcter més anecdòtic i emmarcat en llegendes urbanes– de personalitats com els Beatles, els Rolling Stones, i figures com Walt Disney, Jim Morrison, Bob Dylan o Aldous Huxley. Si bé la veracitat d'algunes trobades és motiu de debat entre els experts, l'indubtable és que la fama de María Sabina es va transformar en sinònim d'un pont entre la tradició mazateca i la contracultura occidental.

Camilo José Cela i el tribut teatral

L'impacte cultural de María Sabina no es va limitar a les seves cerimònies, sinó que va transcendir també a les arts. El cèlebre escriptor espanyol Camilo José Cela es va sentir tan captivat per la seva història que va inspirar la creació d'una obra teatral, la Cantata dedicada a la seva vida. Amb la direcció musical del compositor català Leonardo Balada, aquesta peça es va estrenar el 17 d'abril de 1970 en un dels escenaris més prestigiosos del món, el Carnegie Hall de Nova York.

L'obra, patrocinada per la Hispanic Society of America, fusionava música, poesia i ritual per a retre homenatge a María Sabina, exaltant temes com l'espiritualitat, la connexió amb la naturalesa i l'experiència mística que generen els fongs sagrats. Aquest homenatge artístic va ajudar a perpetuar la imatge de la remeiera com a símbol de la fusió entre la tradició indígena i la modernitat.

El microdosatge i el ressorgir psicodèlic

Encara que l'enfocament de María Sabina era profundament ritual i curatiu, el seu llegat també ha influït en pràctiques contemporànies com el microdosatge de psilocibina. En l'actualitat, investigadors i terapeutes exploren el potencial dels fongs psicoactius per a tractar depressió, ansietat i addiccions, sota protocols científics.

Tot i que el microdosatge s'allunya del context cerimonial original, moltes veus reconeixen que va ser el testimoniatge de María Sabina el que va obrir les portes a l'enteniment de la psilocibina com a eina terapèutica.

Llegat modern de María Sabina

• Estudis clínics amb psilocibina per a depressió, addiccions i ansietat.
• Pràctiques psicoterapèutiques assistides per psicodèlics.
• Reivindicació de sabers indígenes en llibres, documentals i fòrums.
• Cultura de respecte cap a l'ús de plantes sagrades.

María Sabina va anar molt més que una remeiera. Va ser una dona visionària, una poeta de l'ànima, i un pont entre l'espiritualitat indígena i la ciència moderna. La seva vida ens convida a honrar les pràctiques sagrades amb respecte, a mirar cap a dins i a reconnectar amb la saviesa ancestral.

Soc dona que mira cap a dins, soc dona estrella, soc dona del cel.