4‑HO‑MET i 4‑PrO‑MET: L’auge de les triptamines sintètiques

És possible que t'hagi passat. Estàs fent scroll per una coneguda xarxa social i l'algoritme et serveix un anunci amb una estètica impecable: ampolles de disseny minimalista, llaminadures de colors vibrants o "gotes màgiques" que prometen un viatge psicodèlic ple, però amb una etiqueta que diu "100% legal". Però, què hi ha realment dins d'aquest flascó?

La resposta curta és que no hi ha extractes de bolet, sinó compostos sintetitzats en laboratori, amb un perfil de seguretat molt menys conegut. Ens trobem davant la proliferació de noves substàncies psicoactives, un fenomen que ha transformat el panorama del consum al segle XXI. Específicament, aquests productes solen contenir triptamines substituïdes, una classe de compostos dissenyats en laboratori per emular l'estructura i part del perfil d'efectes de la psilocibina i la psilocina clàssiques.

En aquest article disseccionarem els dos protagonistes actuals d'aquest mercat: la 4-HO-MET (C₁₃H₁₈N₂O) —també comercialitzada sota noms com "Methylcybin", "Colour" o "Metocina"—, un compost ja establert en el món dels Research Chemicals, i la seva evolució més recent, la 4-PrO-MET.

L'any 2025, la 4‑PrO‑MET va començar a guanyar visibilitat en xarxes i fòrums, i poc després es va incorporar a l'oferta de productes comercialitzats com a 'legals' dins del circuit de noves substàncies psicoactives. És el resultat de l'enginyeria química: modifiquen lleugerament una molècula vigilada per crear una nova entitat que, teòricament, esquivi les lleis vigents sense perdre la seva potència, en un mercat que canvia cada pocs mesos.

Què tenen en comú les triptamines sintètiques i la psilocibina

Per entendre per què aquestes gotes o llaminadures tenen efecte, hem de mirar sota el microscopi. Tot i que els noms són tècnics, la idea és senzilla.

Totes aquestes substàncies pertanyen a la família de les triptamines, un tipus específic d'indolalquilamines. Comparteixen un esquelet comú: un nucli d'indol (l'estructura base) i una cadena lateral. Aquesta és la mateixa arquitectura que utilitza la natura per construir la psilocibina i la psilocina en els bolets Psilocybe cubensis.

4-HO-MET (Metocina): El "cosí" sintètic de la psilocina

Per entendre-ho, hem de mirar la química. Quan es consumeixen bolets màgics, el cos converteix la psilocibina en psilocina (4-HO-DMT), que és la molècula que realment activa el cervell. La 4-HO-MET és un anàleg estructural proper d'aquesta psilocina activa.

La 4-HO-MET va ser sintetitzada per primera vegada per Alexander Shulgin i documentada en el seu llibre TiHKAL (1997), i va començar a circular com a research chemical a la dècada de 2000.

A nivell estructural, la diferència sembla gairebé insignificant: a la "cua" de la molècula, un grup metil ha estat substituït per un grup etil. No obstant això, en farmacologia, aquests petits canvis poden alterar l'afinitat i la dinàmica d'unió al receptor.

Aquesta modificació fa que la molècula sigui més lipofílica (més soluble en greixos) per pura lògica fisicoquímica. Per què és important això? Perquè podria facilitar el seu pas a través de la barrera hematoencefàlica, el "filtre" de seguretat del teu cervell. En creuar aquesta barrera amb una agilitat diferent a la de la psilocina natural, la 4-HO-MET podria modificar la rapidesa amb què apareix l'efecte subjectiu, canviant la dinàmica de l'experiència.

La 4-PrO-MET: El profàrmac

Aquí és on entra la novetat vista recentment publicitada en xarxes socials. La 4‑PrO‑MET es comercialitza i es descriu com un profàrmac, és a dir, una molècula dissenyada per transformar-se en una altra de més activa dins del cos.

Per si mateixa, la seva activitat directa sembla limitada: funciona sobretot com a vehicle de transport. Els químics han agafat la 4‑HO‑MET i li han afegit un 'escut' protector (un grup propionat) en una posició específica.

1. Estabilitat: La psilocina i la 4-HO-MET s'oxiden molt ràpidament en contacte amb l'aire (per això els bolets es tornen blaus/negres en tallar-los). La 4-PrO-MET, gràcies a aquest escut, es presenta com més estable i fàcil de comercialitzar en pastilles o gotes sense degradar-se.
2. El truc biològic: Quan ingereixes 4-PrO-MET, el teu cos actua com un laboratori. Els enzims del teu sistema digestiu i la sang trencaran aquest escut (hidròlisi), alliberant la 4-HO-MET activa al teu torrent sanguini.

Aquest mecanisme sintètic imita amb bastant exactitud l'estratègia natural de la psilocibina. La psilocibina natural també és un profàrmac; el teu cos l'ha de convertir en psilocina perquè sentis els seus efectes psicoactius. La diferència és que la psilocibina la fabrica un bolet per defensar-se, mentre que la 4-PrO-MET es fabrica en laboratori per defensar-se de l'oxidació... i de la legislació vigent.

Efectes de la 4-HO-MET (metocina) i la 4-PrO-MET

La 4-HO-MET (i el seu profàrmac 4-PrO-MET) són molècules aïllades que 'retallen' part d'aquesta experiència completa. Als fòrums se les coneix com a 'shrooms lite' o 'psilocibina recreativa', no perquè siguin febles, sinó perquè tendeixen a descriure's com menys carregades de profunditat emocional i pes introspec­tiu (especialment a dosis baixes-mitjanes) que les Psilocybe, amplificant en canvi la distorsió visual. És una experiència més quirúrgica i menys orgànica.

Predomini visual i estimulació perceptiva

El primer que molts usuaris reporten és una càrrega visual desproporcionada (d'aquí el sobrenom "colours"). Mentre que amb els bolets les visions solen acompanyar una emoció profunda, la 4-HO-MET és freqüentment descrita com una experiència visualment aclaparadora, amb dosis relativament baixes.

• Els colors se saturen fins a nivells artificials.
• Les geometries són ràpides, nítides i molt persistents.
• Per a l'usuari inexpert, això resulta molt atractiu: és divertit i impressionant, sense el pes emocional que de vegades acompanya una ingesta de bolets.

Sensació de control, ego intacte i els seus riscos

La gran diferència —i el gran perill— rau en el que anomenem headspace o espai mental. La psilocibina clàssica tendeix a dissoldre l'ego, provocant una fusió amb l'entorn que pot ser mística o aterradora. La 4-HO-MET, en rangs orientatius de dosis basats en informes (de 15 a 20 mg), sol mantenir l'ego intacte. Alguns usuaris reporten que se senten lúcids, capaços de parlar i socialitzar mentre les parets es desfan al seu voltant.

Corba de resposta no lineal i escalada d'ansietat

Aquí és on cal demanar prudència i escepticisme davant dels anuncis de "Magic Drops". Que la substància sigui menys introspectiva no significa que sigui inofensiva. Existeix una corba de resposta no lineal:

1. A dosis baixes/mitjanes, sembla una experiència de consum 'casual' que pot invitar a subestimar el risc.
2. En superar els 25-30 mg (com a rang orientatiu), el perfil canvia dràsticament. La suposada "lucidesa" col·lapsa i poden aparèixer quadres de confusió severa, bucles de pensament i ansietat paranoide, idèntics a un 'mal viatge' d'alta potència. El problema és que molts usuaris, confiats per la fama de psicodèlic de baixa intensitat, dosen a l'alça sense respecte.

Inici retardat i risc de redosificació en profàrmacs

En el cas del nou derivat 4-PrO-MET, és fonamental tenir en compte el seu mecanisme de profàrmac explicat anteriorment.

• Inici retardat: Mentre que la 4-HO-MET o el lemon tek de bolets poden pujar en 20-30 minuts, la 4-PrO-MET ha de ser processada primer pel teu fetge. L'inici pot retardar-se fins als 45-60 minuts (estimació), i fins i tot més segons el metabolisme individual i el contingut gàstric.
• El risc de redosificació: L'error clàssic del novell és pensar: "Això no m'ha fet res, em prendré una altra gota/pastilla". Quan la primera dosi finalment es metabolitza i se suma a la segona, l'usuari es troba catapultat a una experiència d'intensitat ingobernable.

Aquesta metabolització escalonada fa que, quan finalment enlaire, el pic pugui sentir-se més sobtat i intens del que l'usuari esperava, sobretot si ha redosificat abans d'hora.

El buit legal: per què es ven 'Methylcybin' a Europa

Com és possible que una empresa t'enviï per correu una substància amb efectes gairebé idèntics als de les drogues de màxima restricció? La resposta no és a la biologia, sinó a la burocràcia.

Vivim en un escenari europeu fragmentat. Mentre països com el Regne Unit van intentar tallar pel sa amb la seva Psychoactive Substances Act (prohibint qualsevol cosa que alteri la ment, excepte l'alcohol, la cafeïna i la nicotina), gran part d'Europa —inclosa Espanya— continua operant sota sistemes de "llistes tancades" o nominatives.

El sistema de prohibició per llistes i els seus límits

El sistema funciona així: perquè una substància sigui il·legal, ha d'aparèixer escrita amb nom i cognoms al Butlletí Oficial de l'Estat (o el seu equivalent europeu).

1. Les autoritats detecten una substància (per exemple, la 4-HO-MET) i triguen mesos o anys a analitzar-la, classificar-la i prohibir-la.
2. En el moment en què entra a la llista negra, els laboratoris (generalment a Àsia o als Països Baixos) ja tenen a punt la propera iteració.
3. Aquí neix la 4-PrO-MET. En afegir aquell grup "propionat" que hem esmentat abans, la molècula canvia de nom. Legalment, ja no és la substància prohibida. És una substància "nova" que encara no existeix per a la llei. Fins que les autoritats la identifiquin, avaluïn el risc i la incloguin a les llistes, poden passar mesos o anys.

No obstant això, el cercle s'està estrenyent. Tot i que molts països continuen operant amb aquest sistema lent de "llista tancada" (prohibició substància per substància), altres territoris europeus com Alemanya (amb la seva NpSG) o el Regne Unit ja apliquen lleis de "grups" o "anàlegs". Aquestes normatives prohibeixen famílies químiques senceres per definició i redueixen dràsticament la utilitat d'anar modificant la molècula: si una substància s'ajusta estructuralment dins de la família ja fiscalitzada, pot considerar-se il·legal automàticament, tingui o no un nom nou.

La trampa dels èsters: Com la química burla la llei

El cas de la 4-PrO-MET és un exemple de manual d'aquesta "alquímia legal". En ser un èster d'una substància que sovint es troba en una zona grisa (la 4-HO-MET), es beneficia d'una doble capa de protecció jurídica. En molts marcs legals europeus, si la substància "mare" no està estrictament fiscalitzada com a estupefaent de llista I, els seus derivats químics tampoc ho estan automàticament. No obstant això, alguns països estan començant a aplicar lleis d'anàlegs o prohibicions per famílies, la qual cosa pot abastar també aquests èsters.

És un buit legal que els laboratoris exploten al seu favor. No és que aquestes substàncies siguin legals perquè siguin segures o estiguin aprovades; són "legals" (o millor dit, alegals) simplement perquè la burocràcia és més lenta que la química orgànica.

L'etiqueta "no apte per a consum humà" com a escut legal

Aquesta etiqueta és l'escut final. En declarar explícitament que "no és per a consum humà", els venedors intenten esquivar les lleis de salut pública i medicaments. No obstant això, això col·loca l'usuari en una posició de vulnerabilitat total: en no ser un producte destinat al consum, no existeixen controls de qualitat, ni traçabilitat, ni garanties sanitàries (anàlisis, puresa, presència d'adulterants).

A més, alguns proveïdors indiquen explícitament als seus llocs web que no garanteixen la legalitat del producte al país de destinació ni que els enviaments no seran retinguts per la duana.

Riscos legals actuals i enduriment normatiu

És important matisar: que la tinença no sigui un delicte penal automàtic en certes jurisdiccions no significa que sigui una activitat exempta de riscos legals. A això se sumen els riscos duaners: els paquets poden ser oberts, el contingut confiscat i, en alguns casos, donar lloc a sancions administratives o investigacions per importació de substàncies fiscalitzades o medicaments no autoritzats, fins i tot quan el venedor les presentava com a 'legals'.

La venda d'aquestes substàncies podria constituir un delicte segons la jurisdicció contra la Salut Pública i les interpretacions dels jutges s'estan endurint. El que avui és un "buit legal", demà pot ser una condemna, especialment amb la rapidesa amb què Europa està intentant tancar aquests forats mitjançant noves Lleis d'Anàlegs.

Riscos del consum de triptamines sintètiques

Fins ara hem parlat de química i lleis. Però, què passa quan el "producte" interactua amb la biologia humana? Aquí és on l'estètica neta dels anuncis d'Instagram xoca amb la realitat farmacològica. En no existir prospecte mèdic ni control de qualitat, l'usuari navega a cegues.

La tirania del mil·ligram

El primer gran risc de les triptamines sintètiques és la precisió extrema que requereixen. A diferència del cultiu de bolets, on es treballa amb grams de biomassa, aquestes substàncies són actives en rangs tan baixos que qualsevol desviació mínima pot alterar completament l'experiència.

A la pràctica, parlem de quantitats de pols gairebé invisibles, on una diferència que no es pot apreciar a simple vista pot marcar el pas d'una experiència manejable a una de clarament aclaparadora.

El problema s'agreuja per una limitació tècnica evident: les bàscules domèstiques o d'ús recreatiu no estan dissenyades per mesurar amb fiabilitat en aquest rang. El seu marge d'error pot ser igual o superior a la quantitat que s'intenta mesurar.

Això converteix la dosificació en un exercici d'estimació més que de control real, introduint un nivell de risc que el màrqueting d'aquests productes rarament menciona.

El "Factor de Conversió" de la 4-PrO-MET

Com hem explicat abans, la 4-PrO-MET porta una "motxilla química" (el grup propionat) que la fa més pesada. Això significa que, en pesar la pols, s'inclou el pes de l'"escut" químic. Per tant, 20 mg de 4-PrO-MET contenen menys molècules actives que 20 mg de 4-HO-MET. És una qüestió d'estequiometria bàsica: part del que es pesa en la bàscula és pes mort fins que el cos ho processa.

El risc sorgeix quan els usuaris consulten guies de dosificació antigues de 4-HO-MET i les apliquen a la nova variant. Això pot generar una falsa percepció de baixa potència o, en el pitjor dels casos, fer que s'assumeixi una equivalència directa i es calculi erròniament a l'alça, derivant en un nivell d'intensitat imprevisible que podria assemblar-se a un 'mal viatge de psilocibina'.

Format "pastilles de colors": El perill en el context festa

Un fenomen preocupant detectat recentment és la venda d'aquestes triptamines en format de pastilles premses amb colors neó i formes lúdiques (com ànecs o escuts), idèntiques a les d'èxtasi (MDMA). Aquesta estètica mimètica augmenta el risc de confondre-les amb MDMA o altres estimulants, o que en un entorn de festa algú intercanviï o consumeixi per error una pastilla que en realitat conté una triptamina psicodèlica.

Això crea un risc de context crític. Un usuari podria adquirir aquestes "legal highs" esperant un estimulant empàtic per a una festa, i trobar-se 45 minuts després submergit en una dissolució psicodèlica de la realitat, amb distorsions visuals severes, enmig d'una multitud. El Set & Setting (l'estat mental i l'entorn) és vital en els psicodèlics; aquestes pastilles conviden a ignorar-lo.

Els psicodèlics, pel seu potencial per intensificar emocions i percepcions, són pèssims "anestèsics socials" en contextos caòtics: poden convertir una situació socialment exigent en una experiència aclaparadora en qüestió de minuts.

Sense historial d'ús ni estudis

Finalment, cal apel·lar al sentit comú biològic. La humanitat porta mil·lennis coevolucionant amb els bolets Psilocybe. Coneixem els seus efectes a llarg termini i la seva toxicitat orgànica aguda en humans sans es considera molt baixa. L'any 2025, la 4‑PrO‑MET va començar a aparèixer de forma cada vegada més visible en publicitat i contingut promocional a Instagram, quelcom cridaner per a una substància amb perfil clarament psicodèlic. No existeixen estudis sobre la seva toxicitat crònica, la seva interacció amb altres medicaments o els seus efectes sobre el sistema cardiovascular a llarg termini. Tot i que assumim que és segura pel seu parentiu amb la psilocina, la realitat científica és que qui la consumeix avui són els subjectes de prova d'un experiment global no regulat.

A més, és important matisar una distinció clau: tot i que la psilocibina s'està estudiant massivament pel seu potencial terapèutic, no existeixen estudis equivalents per a la 4-HO-MET. S'especula que podria tenir potencial a causa de la seva similitud estructural, però a dia d'avui, el seu ús és purament experimental i recreatiu, mancant del suport clínic que comença a tenir el bolet.

Reducció de riscos en el consum de triptamines sintètiques

Tot i que cap mesura elimina el risc per complet, existeixen pràctiques orientades a reduir significativament la probabilitat d'experiències adverses severes:

• Dosificació precisa: Usar balances d'alta precisió (0,001 g) i, quan sigui possible, recórrer a la dosificació volumètrica en solució per minimitzar errors en treballar amb quantitats tan petites.
• Evitar la redosificació impulsiva: Si es consumeix un psicodèlic d'inici lent o en format profàrmac, convé esperar almenys 2 hores abans de valorar qualsevol augment de dosi. Per norma general, és més segur no redosificar en la mateixa sessió.
• Anàlisi de substàncies (Drug Checking): En el cas de pastilles, llaminadures o gotes de procedència dubtosa, recórrer a serveis d'anàlisi de substàncies quan n'hi hagi al teu entorn, en lloc de confiar en el màrqueting o en la paraula del venedor.
• Evitar interaccions: No barrejar aquestes triptamines amb altres psicoactius recreatius (alcohol, estimulants tipus MDMA/amfetamina, benzodiazepines sense control mèdic), especialment en contextos de festa, ja que les combinacions augmenten la imprevisibilitat tant psicològica com física.

Sintètic o natural? Diferències entre la 4-HO-MET i els bolets màgics

Des d'un punt de vista tècnic, el disseny de derivats com la 4‑PrO‑MET mostra fins a quin punt la química pot modificar una estructura per canviar propietats com l'estabilitat o la forma de presentació. Però a la pràctica, comparar "sintètic vs. natural" no va només de química: va de cadena de producció, control de qualitat, context d'ús i el tipus de relació que s'estableix amb la substància.

En productes comercialitzats com "Magic Drops", llaminadures o pastilles dins del circuit de Research Chemicals, l'habitual és que l'usuari estigui comprant un producte sense el mateix nivell de garanties que existiria en un medicament regulat: la informació sobre identitat real, puresa, lot, traçabilitat i controls externs pot ser limitada o inexistent. Això no implica que "tot sigui fals" o "tot estigui adulterat", però sí que significa que la incertesa (i per tant el risc) sol ser major, sobretot quan parlem de compostos actius en mil·ligrams.

En el cas dels bolets amb psilocibina, el punt diferencial no és només l'origen biològic, sinó que el procés tendeix a ser més transparent per a qui els obté per vies traçables: es treballa amb un organisme el creixement i el maneig del qual es pot documentar, i el "material" final no sol reduir-se a una sola molècula aïllada. Tot i així, natural tampoc equival automàticament a segur: la potència varia, hi ha marge d'error de dosi i el context (set & setting) continua sent determinant.

També canvia l'experiència subjectiva: amb bolets sol parlar-se d'un perfil més complet per la presència de diversos compostos (a més de la psilocibina/psilocina), mentre que amb triptamines sintètiques es tendeix a descriure una experiència més focalitzada en tractar-se d'una molècula concreta. Aquesta comparació, no obstant, s'ha de llegir amb cautela: gran part d'aquestes descripcions provenen d'informes d'usuaris i no d'estudis clínics controlats.

En resum, més que una discussió moral (natural = bo, sintètic = dolent), la diferència útil per a la reducció de riscos és pràctica: regulació i controls, traçabilitat, consistència de dosi i evidència disponible.

Aquest article té finalitats informatives i de reducció de riscos. No incitem al consum de substàncies il·legals ni a la compra de productes químics no regulats. Informa't sobre la legislació del teu país.

Fonts i referències

• European Union Drugs Agency (EUDA). (2025). European Drug Report: New psychoactive substances.
• Shulgin, A. & Shulgin, A. (1997). TiHKAL: The Continuation. Transform Press.
• PubChem (NCBI). 4-HO-MET Compound Summary.
• The Center for Forensic Science Research & Education (CFSRE). (2019). 4-HO-MET Monograph Report (NMS Labs).
• National Library of Medicine (PMC). Article PMC10111620.
• Rickli, A., et al. (2016). Receptor interaction profiles of novel psychoactive tryptamines. European Neuropsychopharmacology.
• Energy Control. (2023). Estudi de mercats: Ketamina, LSD, 2C-B i NPS.
• Trimbos-instituut (Drugsinfo.nl). 4-HO-MET: Wat je moet weten.
• EMCDDA. New psychoactive substances: 25 years of early warning and response in Europe.