La biosonificació fúngica: Fent música amb bolets

Els bolets no tenen cordes vocals ni pulmons, però d’alguna manera poden fer música. O, millor dit, podem escoltar la seva electricitat transformada en so. Aquesta és l’essència de la biosonificació fúngica: convertir les fluctuacions elèctriques naturals dels fongs en notes musicals mitjançant la tecnologia MIDI.

En aquest procés, els impulsos bioelèctrics —petites variacions en la conductivitat dels seus teixits o del miceli— es tradueixen en dades digitals que controlen sintetitzadors. El resultat no és una “cançó del bolet”, sinó una interpretació sonora de la seva activitat biològica. Un pont entre l’orgànic i l’electrònic.

En els darrers anys, aquest fenomen ha conquerit les xarxes socials. A TikTok o Instagram, milions de persones han descobert músics com Tarun Nayar, creador del projecte Modern Biology, connectant elèctrodes a un bolet ostra i fent que un sintetitzador modular respongui al seu ritme elèctric. El que va començar com una curiositat científica s’ha convertit en un moviment artístic global: una nova manera d’unir ecologia, ciència i música electrònica.

Una mica d’història: la biosenyalització al segle XX

Tot i que els bolets són l’estrella actual, el concepte d’escoltar les biosenyals no és nou. Els orígens es remunten als anys 60 i 70, amb figures com Cleve Backster, que afirmava que les plantes reaccionaven a pensaments i emocions (la “percepció vegetal”). Encara que bona part d’aquests estudis manquen del rigor científic modern, van establir les bases per a l’exploració de la bioelectricitat com a font de dades. D’aquesta curiositat inicial, la tecnologia i l’art han refinat el procés, buscant una col·laboració més que una simple lectura mística.

El cor del moviment: artistes i projectes clau

Pioners i figures virals

El nom més visible d’aquesta corrent és Tarun Nayar, biòleg i músic canadenc. El seu projecte Modern Biology combina art ambiental, improvisació electrònica i biologia experimental. Nayar utilitza l’energia bioelèctrica de bolets i plantes per controlar la tonalitat i el ritme dels seus sintetitzadors, generant peces que semblen respirar amb el miceli.

Un altre referent és Noah Kalos, més conegut com MycoLyco. El seu enfocament s’allunya de l’ambient i s’acosta al trance psicodèlic: beats rítmics i atmosferes hipnòtiques generades en directe amb els senyals elèctrics de fongs vius. Els seus concerts fusionen performance i biotecnologia, convertint cada set en una col·laboració literal entre humà i fong. Artistes com Jo Blankenburg, per la seva banda, exploren la integració d’aquestes dades biològiques amb sistemes d’Intel·ligència Artificial, creant música generativa a partir de la vida fúngica.

Integració física: quan els bolets toquen instruments

Al Regne Unit, el col·lectiu Bionic and The Wires ha portat la idea encara més lluny. El seu sistema tradueix les dades MIDI provinents dels fongs en senyals motores que controlen braços robòtics. Aquests braços, al seu torn, toquen instruments físics —teclats, percussions o guitarres—, permetent que els bolets “interpretin” peces musicals en temps real.

El que semblava un experiment excèntric s’ha transformat en una experiència performativa: el fong com a director invisible d’una orquestra robòtica.

Instal·lacions i exploracions conceptuals

L’artista Eryk Salvaggio, amb el seu projecte Worlding, ha explorat la biosonificació des d’una perspectiva més filosòfica. En una de les seves instal·lacions, va utilitzar un bolet ostra (Pleurotus ostreatus) connectat a elèctrodes mentre l’il·luminava amb una làmpada. Minuts més tard, les lectures mostraven pics de voltatge, com si el fong “reaccionés” a la llum. No era una resposta conscient, és clar, però sí un senyal biològic detectable, una mena de diàleg interespècie traduït en so.

Molts abans que les xarxes virals popularitzessin aquesta tendència, Mileece, artista i compositora britànica, ja feia més de dues dècades que treballava en la transcripció sonora dels senyals elèctrics de les plantes. La seva visió pionera va establir les bases per entendre la biosonificació no sols com un experiment tècnic, sinó com un llenguatge poètic entre espècies.

Gadgets i tècnica: la tecnologia com a traductor

Els dispositius de captura i el procés de sonificació

Avui, qualsevol persona curiosa pot endinsar-se en la biosonificació gràcies a dispositius com PlantWave o PlantsPlay 2, els més populars en aquest camp. Tots dos funcionen mitjançant elèctrodes o pinces que es col·loquen a la superfície del bolet o del miceli.

Aquests sensors detecten els canvis en la conductivitat elèctrica, que després s’envien al dispositiu i es converteixen en dades MIDI. Algunes espècies, com el bolet ostra (Pleurotus ostreatus), són especialment apreciades per la seva “activitat” elèctrica, que genera patrons rítmics i variacions més marcades que les observades en plantes.

En essència, el flux tècnic és un procés de tres passos:

1. Biosenyal: El fong produeix una variació de conductivitat elèctrica.
2. Dispositiu MIDI: L’equip (comercial o casolà) rep el senyal i el tradueix a dades MIDI.
3. Sintetitzador: El mòdul de so llegeix el MIDI i el converteix en àudio.

El fong produeix el senyal, però l’artista tria l’instrument, l’escala musical i els efectes. És un diàleg creatiu: la biologia aporta l’aleatorietat, l’humà aporta el disseny. D’aquesta col·laboració sorgeixen paisatges sonors que poden anar del meditatiu a l’inquietant, sempre únics i irrepetibles.

Accessibilitat i la cultura ‘Maker’

Més enllà dels equips comercials com PlantWave o PlantsPlay 2, la biosonificació ha florit espectacularment dins la cultura maker (DIY – Fes-ho tu mateix). Aquesta corrent es basa en l’ús de microcontroladors de baix cost, principalment Arduino, per replicar i expandir la funcionalitat dels dispositius de biodades.

Arduino, el cor del kit casolà

La clau d’aquesta democratització resideix en el fet que el senyal bioelèctric d’un fong, un cop amplificat correctament, és essencialment un canvi de conductivitat que pot ser llegit pel port analògic de qualsevol placa Arduino. Programadors, biòlegs i músics autodidactes han aprofitat això per crear:

• Esquemes i tutorials oberts: En plataformes com Reddit o GitHub, repositoris específics (com els Biodata Sonification Kits) ofereixen el codi i la llista de components necessaris per construir els circuits d’amplificació, sovint per una fracció del cost d’una unitat comercial.
• Ciència ciutadana: Això ha convertit la biosonificació en un exercici de ciència ciutadana, on qualsevol pot estudiar la resposta bioelèctrica dels seus propis cultius de fongs i contribuir al coneixement col·lectiu.

Programari i mapatge creatiu

Un cop l’Arduino capta les fluctuacions de conductivitat, el pas següent és enviar aquestes dades a un entorn de programació. És aquí on la cultura hacker musical entra en joc, utilitzant programari de codi obert i programació visual, com PureData (Pd) o Max/MSP. Aquestes eines permeten a l’artista:

• Personalitzar el mapatge: Decidir exactament quin paràmetre del fong controla quin paràmetre del so (p. ex. un pic de voltatge ràpid pot disparar un bombo, mentre que un canvi lent modula el to o la reverberació).
• Experimentació lliure: Alliberar l’art de les configuracions de fàbrica, impulsant l’experimentació sonora més enllà dels presets de les aplicacions.

Aquesta accessibilitat tècnica ha estat fonamental per convertir la música fúngica d’una curiositat de nínxol en un moviment d’art DIY amb ressò global.

Possibilitats i abast: més enllà de la curiositat

Implicacions ambientals i educatives

Per a molts artistes, el valor d’aquesta pràctica va més enllà de l’espectacle sonor. La biosonificació fúngica s’ha convertit en una manera de reconnectar amb la natura, de recordar que el miceli és viu, actiu, i que forma part d’un llenguatge biològic que tot just comencem a entendre.

En tallers i exposicions, la música dels bolets s’utilitza com a eina pedagògica per explicar el paper crucial dels fongs als ecosistemes, la seva funció en el reciclatge de nutrients i la seva xarxa invisible de comunicació subterrània. Escoltar un bolet “tocar” esdevé una metàfora auditiva d’aquesta vida subterrània.

Estudis i aplicacions científiques

En l’àmbit científic, alguns investigadors exploren com el so i les vibracions influeixen en el creixement fúngic. Experiments amb espècies com Trichoderma harzianum suggereixen que certes freqüències poden estimular la producció d’espores o enzims.

D’altra banda, la biosonificació ofereix un mètode potencial per estudiar la comunicació bioelèctrica dins del miceli, obrint la possibilitat de mapar com les colònies responen a estímuls externs com la llum, la humitat o el contacte.

Debat i escepticisme: art o soroll?

La crítica científica

No tothom n’està convençut. Molts científics assenyalen que les fluctuacions bioelèctriques dels bolets són massa lentes o febles per generar melodies complexes. El que escoltem —afirmen— podria ser, en part, soroll elèctric amplificat o interferència ambiental.

Tot i això, els artistes defensen que el valor del procés no rau en la seva puresa científica, sinó en el mapatge creatiu d’aquestes dades en escales musicals. El que la ciència anomena “soroll”, l’art el converteix en ritme, textura i emoció.

L’autenticitat artística i filosòfica

També existeix un debat més filosòfic: és el fong el compositor o simplement un controlador biològic dins d’un instrument humà? On comença i on acaba l’autoria?

Aquesta pregunta ha ressonat amb les teories de l’ecologia profunda i el posthumanisme sonor. Inspirats per figures com Donna Haraway, el valor d’aquesta música rau a descentrar l’autoria humana, reconeixent el fong com un cocreador orgànic. És un exercici d’escolta radical que desafia les nostres jerarquies musicals i biològiques, suggerint que la intel·ligència no es limita a allò humà.

Més que una moda viral, la biosonificació fúngica és un gest d’escolta. En una època saturada de soroll digital, convertir l’electricitat d’un bolet en música ens retorna quelcom primari: la consciència que allò viu té ritme, que la biologia batega, i que entre les arrels del bosc també s’amaga una melodia.