Timothy Leary: De Harvard a profeta del LSD i la consciència

Timothy Leary no va ser només un psicòleg de Harvard; va ser un revolucionari de la consciència, un científic que es va convertir en gurú, un home la vida del qual va desbordar els límits de l’acadèmia per sacsejar tota la cultura occidental. La seva evolució personal, des dels laboratoris clínics fins a les barricades de la contracultura, va marcar un abans i un després en la manera com entenem la ment humana.

Aquest relat navega per les seves arrels acadèmiques, els seus atrevits experiments amb psicodèlics, les tempestes de controvèrsia que el van perseguir i el llegat contradictori que avui inspira tant científics com exploradors de la consciència.

Leary, el científic que buscava “l’experiència compartida”

Abans de convertir-se en el gurú psicodèlic rebel que ha marcat la història, Timothy Leary va ser un jove investigador amb un gran talent i un futur brillant. Es va formar a la Universitat d’Alabama i després a Berkeley, on el 1950 va completar el seu doctorat en psicologia clínica. Ja en aquella època demostrava una ment curiosa i original: comparava el comportament dels grups humans amb un “psiclotró”, una màquina imaginària que mesurava amb precisió física les interaccions socials.

Leary tenia una obsessió per l’objectivitat científica, reflectida al seu llibre Interpersonal Diagnosis of Personality, on procurava entendre i predir com actuen les persones segons les situacions. Però, més enllà de la ciència, hi havia alguna cosa que el neguitejava profundament: volia trencar la separació entre l’investigador i els seus subjectes, crear el que anomenava una veritable “experiència compartida”. Aquesta idea radical seria la llavor que anys després germinaria en els seus experiments psicodèlics i marcaria el seu llegat.

Aquesta "experiència compartida" no es referia només a l’acte d’investigar, sinó a una manera radical d’entendre la relació entre científic i subjecte. Leary trencava amb la postura tradicional en què l’investigador es manté distant i objectiu, per proposar que només comprenem una experiència si la vivim amb qui la experimenta. En els seus estudis psicodèlics això volia dir que ell i el seu equip consumien les mateixes substàncies que els participants, per empatitzar plenament amb els seus estats mentals i emocionals, i tombar les barreres jeràrquiques que sol imposar la ciència. Així, buscava crear un espai d’igualtat on el coneixement naixés de la vivència conjunta i el respecte mutu.

Harvard i el viatge que ho va canviar tot

El 1959, Leary semblava encaminat a una carrera acadèmica brillant com a professor adjunt i psicòleg clínic a Harvard. Tanmateix, un any després, un viatge inesperat a Mèxic va canviar el seu rumb per sempre. Allà va tenir el seu primer contacte amb els fongs de psilocibina, una experiència que va descriure com “la vivència religiosa més profunda de la meva vida”; un despertar que va obrir la porta a un nou paradigma, més subjectiu i espiritual.

De retorn a Harvard, i juntament amb Richard Alpert (qui més endavant seria conegut com a Ram Dass), va fundar el Harvard Psilocybin Project. Aquest projecte pioner pretenia estudiar els efectes de la psilocibina en voluntaris que anaven des d’estudiants fins a artistes, intentant comprendre com el “set and setting” (l’estat mental intern i l’entorn físic-social) modelaven aquella experiència psicodèlica.

Entre els seus estudis més destacats hi va haver el "Good Friday Experiment" (Experiment de Divendres Sant), on es va administrar psilocibina a estudiants de teologia per investigar si la substància podia catalitzar una autèntica experiència mística. El que realment va trencar esquemes va ser la seva decisió de consumir la substància juntament amb els seus subjectes. Així, més que observar, Leary i el seu equip compartien i vivien l’experiència en primera persona, desafiant completament el mètode científic tradicional i establint una connexió directa amb els participants.

Tanmateix, a mesura que el projecte avançava, els camins de Leary i Alpert van començar a divergir. Alpert abandonaria aviat l’acadèmia després de ser acomiadat i, sota el nom de Ram Dass, orientaria la seva vida cap a una espiritualitat devocional marcada per l’hinduisme i la meditació, mentre que Leary s’endinsava cada cop més en el terreny de la contracultura psicodèlica. Dècades més tard, el seu retrobament a les portes de la mort de Leary es va convertir en un instant carregat de simbolisme: dues visions del mateix viatge interior que es van separar però es van tornar a trobar a l’últim tram de la vida.

Ets tan jove com l’última vegada que vas canviar d’opinió.

Timothy Leary

L’experiment de la presó de Concord: ciència sense rigor

Entre els seus projectes més ambiciosos hi va haver l’Experiment de la Presó de Concord (1961-1963), en què 32 joves presoners voluntaris van rebre teràpia assistida amb psilocibina. Al principi, els resultats semblaven revolucionaris: només el 25% va tornar a la presó en sis mesos, davant del 69% esperat en situacions similars. Però aquella alegria ben aviat es va convertir en escepticisme. Investigacions posteriors van revelar errors crítics: l’estudi mancava de controls adequats, no era aleatoritzat ni doble cec, i el grup estudiat estava esbiaixat cap a presos propers a la llibertat, cosa que afectava les dades.

A més, la pràctica que els mateixos investigadors consumissin psilocibina amb els presos va travessar una línia ètica fonamental, comprometent l’objectivitat i el deure de cura envers participants vulnerables, generant un biaix difícil de justificar científicament. Dècades després, Rick Doblin va fer una anàlisi profunda i va concloure que la reducció inicial de la reincidència no era estadísticament significativa a llarg termini. En realitat, el seguiment intensiu posterior dels presos era la veritable clau. El missatge va quedar clar: la psilocibina per si sola no és una panacea; requereix integrar-se en un tractament integral amb suport continuat.

El profeta contracultural: “Turn On” i el camí cap a la prohibició

El Harvard Psilocybin Project, amb tota la seva polèmica, va accelerar la reacció institucional i social en contra de Leary. El 1963 va ser acomiadat oficialment per incompliment de les seves obligacions acadèmiques, però la veritable causa va ser la seva irreverent promoció de l’ús recreatiu dels psicodèlics i el seu desafiament a l’statu quo. Leary va fer aleshores un salt definitiu: va abandonar la serietat acadèmica per convertir-se en un profeta contracultural i va popularitzar el seu cèlebre lema "Turn On, Tune In, Drop Out".

Per a Leary, aquest no era un clam a l’evasió, sinó un full de ruta per al despertar de la consciència:

• “Encén”: activa el potencial cerebral
• “Sintonitza”: connecta’t amb el cosmos o el patró d’energia interna
• “Desapega’t”: abandona les convencions socials obsoletes

Aquest lema va ser recuperat i ampliat a The Psychedelic Experience: A Manual Based on the Tibetan Book of the Dead (1964), escrit juntament amb Richard Alpert i Ralph Metzner, una obra clau que traslladava el seu interès de la psicologia experimental a una guia espiritual inspirada en concepcions orientals de la mort i el renaixement.

Es va mudar a una mansió a Millbrook (Nova York) on va continuar els seus experiments en un ambient més místic, inspirant indirectament figures com Ken Kesey i els seus Merry Pranksters. Tanmateix, la seva promoció pública irresponsable del consum psicodèlic va tenir conseqüències greus. El 1966, l’LSD i la psilocibina van ser classificats com a Substàncies Controlades als Estats Units, il·legalitzant-ne l’ús i aturant la recerca científica legítima durant dècades. Pels cercles psiquiàtrics tradicionals, Leary i els seus mètodes van quedar associats a una taca difícil de superar.

Enemic públic: la persecució i fugida de Leary

La retòrica de Leary es va radicalitzar amb el temps. Després de ser condemnat per possessió de marihuana, va protagonitzar el 1970 una espectacular fugida de la presó, organitzada pel grup radical Weather Underground. Des de l’exili, va llançar una crida explosiva a una “guerra religiosa ecològica mundial” i va defensar la resistència activa contra el sistema repressiu.

El govern de Richard Nixon va qualificar Leary com “l’home més perillós d’Amèrica”. Durant anys de fugides i exilis, va buscar refugi amb Eldridge Cleaver i els Panteres Negres a Algèria, va passar per Suïssa i finalment va ser capturat a l’Afganistan el 1973, passant diversos anys a la presó abans d'obtenir la llibertat.

De l’LSD a l’era digital: Leary i la seva última frontera

En els seus darrers anys, Leary va traslladar la seva exploració de la ment al món digital, proclamant: “El PC és l’LSD dels 90. El ‘jack in’ és la nova forma de ‘turn on’”. Va adaptar així el seu lema a “turn on, boot up, jack in”. La seva provocació mai no va cessar, fins i tot compartint escenari amb antics enemics en debats públics.

En aquesta darrera fase, Leary va sistematitzar el seu pensament en un complex marc teòric conegut com el Model dels Vuit Circuits de Consciència. Va postular que el cervell humà opera amb vuit “mini-cervells” o “engranatges”: els quatre primers lligats a la supervivència terrestre (llenguatge, sexe, territori, etc.) i els quatre últims a l’evolució de l’espècie i la transcendència. Per a Leary, l’objectiu del creixement personal era "encendre" i dominar aquests circuits superiors (sovint accessibles mitjançant psicodèlics, ioga o, en la seva visió tardana, tecnologia). Aquest model no només va servir com a mapa de la seva exploració de la ment, sinó que també va consolidar la seva transició cap a la “info-psicologia” i la seva fascinació pel món digital com la nova frontera per a l’expansió de la consciència.

El 1995 va ser diagnosticat amb càncer de pròstata terminal i va transformar la seva agonia en el que anomenava una experiència de designer dying (mort dissenyada). Va convocar els seus amics, entre ells Ram Dass, i va fer de la seva despedida una última performance, on la mort era entesa com el viatge final. Encara que va considerar la criònica com a possibilitat (esperar la resurrecció futura del cos gràcies a la tecnologia), finalment va preferir ser incinerat i escampar part de les seves cendres a l’espai exterior. En els seus últims dies va organitzar una bulliciosa “festa de la mort” a Beverly Hills, transmetent fins i tot parts dels seus últims moments per internet. Per a ell, aquest era el seu darrer viatge, la màxima experiència psicodèlica.

Un llegat ambivalent, pioner i una advertència

No pots fer servir llenguatge de papallona per comunicar-te amb erugues

Timothy Leary

Tot i que la imatge pública de Timothy Leary i els seus excessos van contribuir a estigmatitzar la psicodèlia i a frenar la recerca durant moltes dècades, la seva obra va plantar una llavor fonamental. Els seus errors metodològics van deixar clar que per avançar calia comptar amb un rigor científic sòlid, basat en assaigs controlats, consentiment informat i cures ètiques que avui formen la base del renaixement de la recerca psicodèlica. Institucions com MAPS (Multidisciplinary Association for Psychedelic Studies) i centres universitaris com Johns Hopkins o l’Imperial College London continuen la seva exploració, però centrats en aquests estàndards que Leary no va poder aplicar completament.

La vida de Leary representa aquesta tensió constant entre el coratge per desafiar les normes i la necessitat de disciplina científica. Ens recorda que l’audàcia és necessària per obrir camins, però que sense responsabilitat i rigor, aquests camins poden esdevenir inestables o nocius. Avui, la ciència psicodèlica avança aprofitant la porta que ell va obrir, amb els seus encerts i errors, i continua servint d’inspiració per a aquells que busquen entendre i ampliar els límits de la consciència humana des d’una perspectiva seriosa i compromesa.

Fonts

• https://psychology.fas.harvard.edu/people/timothy-leary
• https://en.wikipedia.org/wiki/Timothy_Leary
• https://tripsitter.com/people/timothy-leary/
• https://www.thecrimson.com/article/1970/9/28/learys-communique-ptimothy-leary-was-fired/
• https://en.wikipedia.org/wiki/Harvard_Psilocybin_Project
• https://archives.nypl.org/mss/18595 https://reason.com/2025/02/09/the-most-controversial-paper-in-the-history-of-psychedelic-research-may-never-see-the-light-of-day
• https://web.archive.org/web/20090831022402/http://geocities.com/arno_3/bio/