Com prevenir i tractar la contaminació en el cultiu de bolets

El cultiu de bolets —ja siguin comestibles, medicinals o màgics— requereix higiene, precisió i molta atenció al detall. Un dels majors reptes de qualsevol cultivador és mantenir el cultiu lliure de contaminacions: n'hi ha prou amb un sol descuit per malmetre la collita i comprometre la seguretat de qui la consumeixi.

Els principals agents contaminants solen ser fongs competidors i bacteris que afecten la salut del miceli i alteren l'entorn de cultiu. En aquest article t'expliquem com prevenir, identificar i tractar les diferents formes de contaminació que poden aparèixer durant el cultiu de bolets.

Com evitar contaminacions en el cultiu de bolets

La forma més eficaç d'evitar contaminacions és prevenir-ne l'aparició des de l'inici del procés. La prevenció és la clau per mantenir un entorn net, estable i segur, on el miceli pugui desenvolupar-se sense interferències. A continuació, et mostrem els factors essencials que has de tenir en compte per reduir al mínim els riscos.

Treballar en un entorn net

La neteja de l'espai de treball és fonamental. Abans de manipular qualsevol element (pa, substrat, eines), assegura't de desinfectar bé totes les superfícies, incloses les parets i el terra si treballes en un espai tancat.

• Utilitza alcohol isopropílic al 70 % o desinfectants aptes per al cultiu de fongs.
• Evita els corrents d'aire que puguin introduir espores contaminants des de l'exterior.
• Sempre que sigui possible, treballa en un entorn tancat, amb ventilació controlada o dins d'una caixa de cultiu estèril (glovebox).
• Per a major eficàcia, pots complementar la neteja amb kits d'esterilització domèstics o llums UV-C, que ajuden a reduir la càrrega microbiana a l'aire i les superfícies abans d'iniciar la manipulació.

La contaminació creuada pot venir fins i tot de la roba, l'alè o partícules en suspensió, per això es recomana usar mascareta si l'entorn no està controlat.

Esterilització del substrat, materials i utensilis

El substrat i tot l'equip que entri en contacte amb el miceli han d'estar correctament esterilitzats. Aquest pas és crític, sobretot si prepares tu mateix els materials.

• Substrat: ja sigui gra, serradures, vermiculita o altres mescles, ha de sotmetre's a un procés d'esterilització o pasteurització que elimini bacteris, floridures i espores. Pots utilitzar olles a pressió (a 15 psi durant almenys 90 minuts) o, si hi tens accés, un autoclau.
• Recipients: pots, bosses i safates s'han de netejar a fons i, preferiblement, esterilitzar amb calor o desinfectar amb alcohol.
• Utensilis d'inoculació: si uses xeringues d'espores o miceli líquid, flameja l'agulla abans de cada ús i treballa sempre en condicions estèrils. Aquest pas és determinant per evitar contaminacions des de l'inici.

Maneig segur del pa i del substrat

El substrat és un medi molt nutritiu, tant per al miceli com per a microorganismes contaminants. Per reduir els riscos:

• No retiris el film protector del pa fins al moment exacte d'iniciar el cultiu.
• Usa guants i evita tocar el substrat directament amb les mans.
• Si notes olors desagradables, excés d'humitat o compactació anòmala abans de començar, considera no utilitzar aquest pa.

Control ambiental: temperatura, humitat i ventilació

Unes condicions ambientals inadequades poden debilitar el miceli i afavorir l'aparició de contaminants. Mantén la temperatura estable entre 20 °C i 26 °C durant la fase d'incubació (segons l'espècie cultivada).

La humitat relativa ha d'estar ben controlada: si és excessiva, pot afavorir el desenvolupament de floridures. Controla la humitat amb un higròmetre i ventila amb moderació. La ventilació ha de renovar l'aire de forma regular però sense generar corrents bruscos, ja que tant l'aire estancat com el flux excessiu poden perjudicar el cultiu.

Manipulació higiènica durant tot el procés

Cada vegada que manipules el cultiu, s'obre una finestra per a possibles contaminacions. Per minimitzar riscos:

• Renta't bé les mans abans de començar.
• Usa sempre guants desinfectats i, si és possible, mascareta.
• Desinfecta meticulosament totes les eines (ganivet, pinces, polvoritzadors) abans de cada ús.
• Evita parlar, respirar directament o esternudar sobre el pa o el substrat mentre treballes.

Com identificar contaminació en el cultiu de bolets

Detectar una contaminació a temps pot marcar la diferència entre salvar o perdre el teu cultiu. Per això és fonamental prestar atenció a tres indicadors clau: canvis en l'aspecte del miceli, olors inusuals i alteracions en el desenvolupament. Aquests senyals poden alertar-te de la presència de fongs contaminants, bacteris o floridures abans que es propaguin.

Senyals visuals de contaminació en el miceli

L'observació directa és una de les eines més eficaces. Revisa regularment els teus pans o pots en cerca de senyals d'alerta:

• Taques de color: verd, blau, negre, rosa, taronja o groc. Solen indicar la presència de floridures o llevats contaminants.
• Textures anormals: zones viscoses, encotonades, esponjoses o amb aspecte polsós.
• Creixement aturat o desigual: el miceli deixa d'expandir-se, es debilita o mostra zones apagades.
• Malformacions en els bolets: cossos fructífers deformes o absència total de fructificació.
• Àrees afectades per humitat o sequedat extremes: zones enfangades, seques o marcides sense motiu aparent.
• Cristal·lització anòmala o presència de residus a la superfície del pot també poden ser senyals de problemes.

Olors que alerten d'una infecció

L'olfacte pot ser un gran aliat, sobretot davant contaminacions bacterianes. Si detectes algun d'aquests olors, és moment d'actuar:

• Olor agre, àcid o avinat: típic d'infeccions bacterianes o fermentació no desitjada.
• Olor d'amoníac o putrefacció: indica descomposició o contaminació greu.

Tipus de contaminació en el cultiu de bolets

Existeixen diferents formes de contaminació que poden afectar el desenvolupament del miceli i comprometre tot el cultiu. Reconèixer-les a temps és essencial per saber com actuar. A continuació, descrivim els contaminants més comuns en el cultiu de bolets:

Bacteris oportunistes

Les contaminacions bacterianes solen manifestar-se com a zones viscoses, humides i amb mala olor (agre, amoniacal o a podrit). Aquestes infeccions proliferen amb rapidesa si no es controla la humitat o si l'entorn de cultiu manca d'higiene.

• Bacillus spp. (conegut com Wet Spot o Sour Rot) és comú en pots de gra mal preparats. Forma una massa grisenca i viscosa amb olor fort. Es deu a espores resistents a la calor que sobreviuen l'esterilització.

• Pseudomonas tolaasii (bacterial blotch) produeix taques grogues o marrons a les vores dels barrets quan aquests romanen humits després del reg. Es transmet per partícules en suspensió a l'aire.

Floridures contaminants

Els fongs competidors són una de les amenaces més freqüents en cultius de bolets. Les seves espores són presents a l'ambient i poden colonitzar el substrat si troben condicions favorables.

• Trichoderma harzianum: comença blanc i es torna verd intens en madurar. És un dels floridures més agressius i difícils de controlar. Pot formar un anell blanc brillant al voltant de la colònia i emetre una olor dolça similar al coco.
• Penicillium spp.: d'aspecte blau-verdós i textura polsosa. El seu creixement sol ser veloç i es propaga fàcilment per l'aire. Sol aparèixer primer com a colònies blanques, la qual cosa pot dificultar-ne la detecció.
• Aspergillus spp.: apareix com a taques negres, grises o verdes. Algunes soques produeixen micotoxines i les seves espores poden ser perilloses en inhalar-les. Poden tenir una olor floridural o oleosa.
• Chaetomium spp.: de color verd oliva, habitual en substrats mal compostats. Sol aparèixer en condicions d'humitat prolongada.
• Geotrichum spp.: evoluciona del blanc al vermell o taronja. És menys agressiu, però pot comprometre l'estètica i salubritat del cultiu.
• Scopulariopsis / Gliocladium spp. (Lipstick mold): canvia de blanc a rosa, vermell i taronja apagat. Colonitza el compost i pot transmetre's per l'aire o el reg. Creix lentament, però és persistent.
• Neurospora spp. (Pink mold): es presenta com una floridura rosa brillant. És molt invasiu i difícil d'eradicar, ja que travessa taps i filtres.
• Rhizopus spp. (Pin mold): forma estructures elevades amb espores negres. És molt ràpid i comú en gra o palla.
• Verticillium fungicola (Dry bubble): deforma primordis i bolets madurs, causant lesions superficials grises o marrons. Les espores són enganxoses i es propaguen per l'aire o el contacte.
• Míldiu Dactylium (floridura teranyina): es desenvolupa a gran velocitat i pot cobrir tot el kit en 24 hores. Sembla un miceli encotonat que provoca putrefacció tova en els bolets.

Llevats i pseudomones

Menys visibles que les floridures, però igualment indesitjables, aquestes infeccions afecten especialment el producte final:

• Deterioren la qualitat dels bolets, alterant-ne el color, textura i olor.
• Produeixen toxines o substàncies irritants en el miceli i els cossos fructífers.
• Solen aparèixer quan hi ha poca ventilació i humitat excessiva.

Àcars i plagues microscòpiques

Alguns àcars poden conviure sense danyar el cultiu, però d'altres s'alimenten del miceli, acceleren la descomposició o actuen com a vectors de contaminants. La seva presència sol indicar falta de neteja o condicions ambientals desequilibrades.

Mosques del substrat (fungus gnats): petits insectes que ponen ous en el substrat. Les larves excaven túnels en els bolets i propaguen bacteris que causen putrefacció tova. Solen aparèixer en ambients molt humits i mal ventilats. El seu control requereix vigilància constant, trampes enganxoses i millora de les condicions de cultiu.

Taula resum de contaminants comuns en el cultiu de bolets

Tractament de contaminacions en el cultiu de bolets

Has detectat una contaminació en el teu cultiu de bolets. Encara que el més segur —i el que recomanen la majoria de cultivadors experimentats— és descartar completament el cultiu afectat, en alguns casos lleus és possible intentar un rescat. Això sí: mai intentis salvar un cultiu amb floridures tòxiques, contaminacions extenses o mala olor. Davant el dubte, el millor és descartar i començar de nou en condicions òptimes.

Avaluació inicial

Abans d'actuar, realitza una avaluació ràpida però precisa:

• Identifica el tipus de contaminant: és floridura, bacteri o llevat? De quin color i textura?
• Valora l'extensió del dany: afecta una petita zona localitzada o s'ha propagat?
• Determina si el rescat és viable: si el miceli sa continua actiu, pot intentar-se un tractament puntual.

Eliminació de zones contaminades

Si la contaminació és lleu i localitzada, pots intentar eliminar-la amb precaucions extremes:

• Utilitza sempre guants nets i ganivet esterilitzat.
• Retalla acuradament la zona contaminada, sense tocar el miceli sa.
• Espolsa una fina capa de sal marina sobre la zona "ferida": això ajuda a frenar l'avenç de bacteris o floridures superficials.
• Desinfecta ganivet i eines després de cada tall per no estendre la contaminació.

Tractaments segons el tipus de contaminació

Trichoderma (floridura verda)

Aquest fong és extremadament agressiu i pot colonitzar tot el cultiu en poques hores. L'opció més segura i recomanada és descartar completament el kit afectat, fins i tot si només mostra símptomes en una petita zona, ja que les espores poden haver-se dispersat sense ser visibles.

Si decideixes intentar rescatar el cultiu, fes-ho com a mesura excepcional i extrema precaució. Empra una cullera o espàtula esterilitzada desinfectada amb alcohol isopropílic per retirar l'àrea contaminada, deixant un marge mínim d'1 cm al voltant de la floridura visible. A continuació, pots polvoritzar la zona amb aigua oxigenada de 10 volums (3%) per intentar destruir espores residuals, encara que no garanteix l'eliminació completa.

Aquest procediment pot repetir-se, però ha de realitzar-se sempre fora de l'àrea de cultiu per evitar que les espores es dispersin i contaminin altres kits. També es recomana ventilar i desinfectar la sala després de manipular cultius infectats.

Contaminació bacteriana (olor agre, zones viscoses o descompostes)

Redueix al mínim la humitat ambiental i millora la ventilació de l'entorn. Aplica acuradament una solució de clor diluït a 150 ppm (unes 5 gotes de lleixiu comú per 100 ml d'aigua) sobre la zona afectada, evitant el contacte directe amb miceli sa. També pots usar paper absorbent estèril per retirar l'excés d'humitat abans d'aplicar el desinfectant.

Borrissol blanc dubtós

De vegades, el miceli aeri pot confondre's amb floridures contaminants. Observa'n l'olor, textura i velocitat de creixement:

• Si l'olor és neutre o agradable, i la textura és fina i uniforme, probablement es tracta de miceli sa.
• Si és molt esponjós, creix amb rapidesa inusual, presenta mala olor o adquireix tons grisosos, podria tractar-se de floridura teranyina (Dactylium) o altra contaminació. En aquest cas, actua amb rapidesa retirant la zona afectada i aplicant aigua oxigenada de 10 volums, com amb Trichoderma.

Neteja i prevenció de recontaminació

Després de realitzar qualsevol tractament, és crucial reforçar la higiene per evitar rebrots:

• Desinfecta l'espai de cultiu (superfícies, eines, entorn proper).
• Revisa i ajusta les condicions ambientals: excés d'humitat o mala ventilació solen estar darrere de la majoria de contaminacions.
• Aplica solucions desinfectants suaus com peròxid d'hidrogen al 3 %, alcohol isopropílic o clor diluït en superfícies (mai directament sobre el miceli excepte indicació específica).

Quan descartar el cultiu sense intentar rescat?

Per seguretat i efectivitat, es recomana descartar el pa o el pot de cultiu en els casos següents:

• Contaminació visible en més del 30 % del pa o substrat.
• Presència confirmada de floridures potencialment tòxiques: com Aspergillus negre o Trichoderma molt estès.
• Olor putrefacte o químic, indicatiu d'infecció bacteriana greu.
• Absència total de resposta després d'un tractament i deteriorament continu del miceli.

En aquests casos, descarta el contingut amb precaució, neteja bé l'àrea de treball i assegura't de començar el següent cultiu amb condicions controlades i materials estèrils.

La contaminació en cultius de bolets és un risc constant, però controlable. La clau està en la higiene rigorosa, el monitoratge constant i l'actuació ràpida davant els primers signes.

Adoptar protocols preventius, educar-se sobre els contaminants i observar diàriament el cultiu són les eines més efectives per mantenir una collita sana i productiva.

Cultivar bolets amb èxit no es tracta només de tècnica, sinó també de desenvolupar una relació atenta amb el miceli. Cada error ensenya, cada collita enforteix. Cultivar és també un procés d'aprenentatge constant.

Fonts

• https://www.shroomery.org/8422/Sterilization-Tips
• https://www.reddit.com/r/shrooms/comments/ervxh8/is_that_contam_identification_avoidance/
• https://northspore.com/blogs/the-black-trumpet/common-contamination-in-mushroom-cultivation?srsltid=AfmBOopZpjTTfJUxs-cChHOM41pFCgG8SIwM6mNhSpBl2FsO4kRJdmed&utm_source=chatgpt.com
• https://mycodelic.cl
• https://www.shroomery.org/5276/What-are-common-contaminants-of-the-mushroom-culture