Micologia forense: fongs al servei de la investigació

Què és la Micologia Forense?

La micologia forense és una disciplina científica que combina coneixements de micologia, medicina legal i ciències forenses per utilitzar fongs com a evidència en investigacions criminals, legals i arqueològiques. Aquest enfocament interdisciplinari proporciona eines invaluables per esclarir situacions complexes on altres tècniques poden resultar insuficients.

Es tracta d'una branca forense especialitzada en l'anàlisi de fongs - colònies, espores, patrons de creixement i característiques bioquímiques- per extreure informació rellevant en contextos jurídics. Aquesta disciplina permet establir connexions entre persones, objectes i llocs, així com estimar intervals post-mortem o determinar condicions de l'entorn en casos de mort.

Tot i ser menys coneguda que altres àrees com la genètica o la balística, la seva utilitat ha estat demostrada en nombrosos casos internacionals.

En aquest article explorem en profunditat com els fongs es poden convertir en protagonistes ocults de l'escena revelant pistes crucials. Al llarg del text, presentem casos reals on la micologia forense ha estat decisiva.

---

Aplicacions de la micologia en la Investigació Criminal

Determinació de l'Interval Post-Mortem (IPM)

Un dels usos més importants de la micologia forense és l'estimació del temps transcorregut des de la mort o interval post-mortem (IPM). Els patrons de colonització fúngica en un cadàver segueixen seqüències predictibles que resulten invaluables per als investigadors forenses. Quan un cos comença el seu procés de descomposició, diferents espècies de fongs el colonitzen en moments específics, creant una seqüència biològica que funciona com un marcador temporal natural.

Diversos estudis han establert correlacions entre el temps transcorregut des de la mort i la presència de determinades espècies fúngiques:

• Primera fase (0-7 dies): Predomini de fongs de creixement ràpid com Mucor spp., Rhizopus spp., Penicillium spp. i Aspergillus spp.
• Segona fase (7-30 dies): Aparició de Fusarium spp., Alternaria spp. i certs Ascomycetes
• Tercera fase (1-3 mesos): Desenvolupament de Coprinopsis spp., Coprinus spp. i altres Basidiomycetes
• Fase avançada (>3 mesos): Presència de fongs especialitzats en la degradació de queratina i col·lagen com Onygena spp. i Doratomyces spp.

Els patòlegs forenses regularment identifiquen diverses colònies fúngiques en cadàvers en diferents estats de descomposició. L'anàlisi detallada d'aquestes colònies, la seva composició i estat de desenvolupament permet establir cronologies de mort amb notable precisió.

Un altre aspecte fascinant d'aquesta aplicació involucra l'estudi de les hifes queratinolítiques. Fongs especialitzats de gèneres com Chrysosporium, Microsporum i Acremonium posseeixen la capacitat de degradar la queratina present en el cabell humà, formant canals microscòpics característics. El patró, extensió i profunditat d'aquests canals proporcionen informació detallada sobre l'antiguitat de la defunció, permetent als investigadors determinar amb notable precisió quan va ocórrer la mort.

Evidència de Rastreig (Trace Evidence)

Els fongs constitueixen una valuosa font d'evidència de rastreig en investigacions forenses gràcies a la seva especificitat geogràfica i estacional. Les espores i comunitats fúngiques presents en roba, calçat o vehicles funcionen com a empremtes biològiques que poden connectar a un sospitós amb l'escena del crim. En transitar per diferents àrees, les persones recol·lecten inadvertidament microorganismes característics d'aquests entorns.

Les espores fúngiques posseeixen una notable capacitat d'adhesió a diverses superfícies com tèxtils, cuir i plàstics, romanent fixades durant períodes prolongats sense alteracions significatives. La distribució particular d'espècies fúngiques permet als investigadors establir associacions precises entre ubicacions o moments específics de l'any, proporcionant context temporal i espacial crucial.

Aquest valor probatori s'incrementa significativament quan s'identifiquen espècies rares o amb distribució geogràfica limitada. Certs fongs creixen exclusivament en associació amb plantes particulars o sota condicions ambientals molt específiques, convertint-se en evidència altament discriminatòria. Quan els investigadors troben aquestes espores distintives en pertinences d'un sospitós que nega haver estat en el lloc corresponent, obtenen evidència científica que pot resultar determinant en processos judicials.

---

Aplicacions en Medicina Forense i Toxicologia

Peritatge mèdico-legal en negligències sanitàries

La micologia forense desenvolupa un paper rellevant en el peritatge mèdico-legal quan s'investiguen possibles casos de negligència sanitària. La presència de certs fongs en entorns clínics pot ser indicativa de fallades greus en els protocols de bioseguretat, ventilació o esterilització.

Per exemple, infeccions nosocomials causades per Aspergillus fumigatus o Candida auris han estat documentades en hospitals amb deficiències estructurals o sistemes d'aire condicionat contaminats. En aquests casos, els pèrits forenses especialitzats en micologia analitzen mostres ambientals (aire, superfícies, instrumental quirúrgic) i biològiques (teixits infectats del pacient) per establir un vincle causal entre la infraestructura hospitalària i la infecció.

Aquestes troballes poden ser clau per determinar responsabilitats legals en judicis per mala praxi, especialment quan es demostra que l'exposició fúngica era prevenible amb mesures d'higiene adequades o un manteniment rigorós de les instal·lacions.

Detecció de micotoxines en intoxicacions

Una altra aplicació crucial de la micologia forense en l'àmbit toxicològic és la identificació de micotoxines en casos d'enverinament, ja sigui accidental, criminal o suïcida. Les micotoxines són compostos tòxics produïts per fongs filamentosos com Aspergillus, Fusarium o Penicillium, i es poden trobar en aliments mal emmagatzemats, pinsos, o fins i tot suplements naturals contaminats.

En toxicologia forense, l'anàlisi de sang, orina, fetge o altres teixits pot revelar la presència de toxines com:

• Aflatoxines (produïdes per Aspergillus flavus), altament hepatotòxiques i cancerígenes.
• Ocratoxina A, que afecta principalment als ronyons.
• Tricotecens, capaços de provocar símptomes gastrointestinals, neurològics i dermatològics.

A més, en casos d'ingestió de fongs verinosos, com Amanita phalloides, els forenses busquen compostos com l'amanitina, responsable d'insuficiència hepàtica fulminant. La detecció oportuna d'aquestes substàncies en víctimes pot ajudar a determinar la causa de mort, la via d'exposició, i si hi va haver intenció dolosa, el que resulta essencial en contexts judicials.

Casos Ambientals i de Salut Pública

La micologia forense estén la seva aplicació a l'àmbit de litigis ambientals i casos de salut pública relacionats amb fongs tòxics. Aquesta branca ha guanyat rellevància davant l'augment de problemes respiratoris en edificis humits i demandes per exposició a micotoxines en diversos entorns. El gènere Stachybotrys, comunament conegut com a "floridura negra", és protagonista de nombrosos casos legals per danys pulmonars.

Aquest fong prospera en materials de construcció amb cel·lulosa exposats a humitat constant, multiplicant-se especialment després d'inundacions o filtracions prolongades en edificacions. Els experts en micologia forense analitzen aquests entorns mitjançant cultius ambientals estratègicament distribuïts per determinar concentracions i espècies fúngiques presents.

La microscòpia d'espores en mostres de pols revela la càrrega fúngica a la qual han estat exposats els ocupants, mentre que estudis bioquímics avançats identifiquen i quantifiquen micotoxines específiques com les satratoxines produïdes per Stachybotrys chartarum. Aquesta evidència científica resulta crucial tant per resoldre disputes legals sobre responsabilitats en casos d'"edificis malalts" com per establir estàndards de remediació i prevenció.

---

Aplicacions de la Micologia en Investigacions Arqueològiques

Liquenometria

En contextos arqueològics i forenses d'enterraments antics, la micologia forense desenvolupa un paper clau en la reconstrucció històrica. Els líquens actuen com rellotges biològics naturals: quan les restes òssies han estat exposades durant llargs períodes a la intempèrie, poden ser colonitzades per líquens de gèneres com Caloplaca o Lecanora.

Mesurant el diàmetre d'aquestes colònies i coneixent la seva taxa de creixement anual, és possible estimar amb força precisió el temps mínim d'exposició dels ossos a l'ambient, el que aporta dades fonamentals sobre el moment i les condicions de l'enterrament.

Anàlisis Tafonòmics

La tafonomia en micologia forense estudia els processos de colonització fúngica que afecten els organismes després de la mort, proporcionant valuosa informació sobre l'interval post-mortem, les condicions d'enterrament i possibles manipulacions de les restes. Els cossos en descomposició desenvolupen patrons predictibles de successió fúngica que poden ser documentats científicament i utilitzats com a bioindicadors temporals.

Aquests estudis permeten als investigadors forenses reconstruir esdeveniments posteriors a la mort mitjançant la identificació d'espècies fúngiques específiques associades amb diferents etapes de descomposició i condicions ambientals.

El projecte Taphos-M (2009-2012) representa una fita en aquesta disciplina, on investigadors espanyols van analitzar la colonització fúngica en cadàvers de porcs sota condicions controlades. Utilitzant metodologies específiques, van identificar 30 gèneres de fongs i van establir correlacions entre espècies fúngiques i variables com temps post-mortem, profunditat d'enterrament i condicions del sòl. Les seves troballes es van aplicar exitosament en casos forenses reals al nord d'Espanya (2015-2017), transformant les anàlisis tafonòmiques fúngiques d'estudis experimentals a eines fonamentals en investigacions criminals contemporànies.

"Bolets de Fosses"

Certs fongs, coneguts com a "bolets de fosses", poden indicar la presència d'enterraments antics. Espècies com Hebeloma aminophilum i H. vinosophyllum han estat documentades creixent sobre enterraments antics. La presència d'aquests fongs específics pot assenyalar anomalies en el sòl on hi va haver matèria orgànica en descomposició. Aquests marcadors biològics són particularment útils en arqueologia per localitzar enterraments no documentats o fosses comunes històriques.

Els micòlegs forenses col·laboren amb arqueòlegs per interpretar aquests indicadors fúngics, creant mapes de distribució que poden guiar excavacions i contribuir a investigacions històriques de gran rellevància.

La literatura científica ha registrat diversos casos notables on fongs indicadors d'enterraments, coneguts com a "bolets de fosses", han estat fonamentals en investigacions forenses:

1. Cas d'Holanda (1999): Arqueòlegs forenses a la Universitat d'Amsterdam van documentar la presència de Hebeloma vinosophyllum creixent en formació circular sobre el que posteriorment es va confirmar com una fossa comuna de la Segona Guerra Mundial. El patró de creixement del fong va portar al descobriment de restes humanes que havien romàs sense documentar durant més de 50 anys.
2. Investigació de Miklós Tóth (2013): A Hongria, aquest micòleg va documentar el creixement abundant de Hebeloma aminophilum sobre una zona boscosa on posteriorment es van trobar restes humanes enterrades aproximadament 15 anys abans. El cas va confirmar la selectivitat d'aquesta espècie per sòls enriquits amb compostos nitrogenats derivats de la descomposició humana.
3. Cas "Orchard Grave" (Nova Zelanda, 2008): Investigadors forenses van utilitzar la presència inusual de Hebeloma syrjense per localitzar una tomba clandestina en un hort de pomers. La distribució anòmala d'aquest fong, que creixia en un patró rectangular distintiu, va portar a la troballa d'un cos enterrat 7 anys abans.
4. Treball de Hawksworth i Wiltshire (2015): En un cas a Anglaterra, aquests investigadors van documentar com Hebeloma vinosophyllum va créixer sobre un lloc d'enterrament rural, ajudant a identificar la ubicació exacta de restes humanes en una àrea de cerca prèviament extensa. El cas és particularment notable perquè els bolets van aparèixer durant una temporada de pluges excepcionals, revelant un enterrament que havia romàs ocult durant gairebé una dècada.

Aquests casos demostren el valor dels "bolets de fosses" com a indicadors biològics en investigacions forenses, especialment quan els mètodes convencionals de cerca són insuficients o quan es tracta d'enterraments antics on altres marcadors biològics ja no són detectables.

---

Com s'analitzen les evidències micològiques?

Recol·lecció de Mostres

El procés de recol·lecció ha de realitzar-se amb extrema cura per evitar contaminació. S'utilitzen hisops estèrils, espàtules o plaques de contacte per mostrejar superfícies com cadàvers, vegetació o vehicles. És comú emprar cinta adhesiva transparent sobre àrees sospitoses per extreure espores.

El laboratori examina peces de roba i calçat, ja que les espores poden recuperar-se d'ells mitjançant tècniques similars a les utilitzades en palinologia forense. Es realitzen frotis de teixits tous o líquids corporals per a cultiu, i s'assequen petites porcions de qualsevol bolet trobat.

Cultiu i Identificació Morfològica

Les tècniques de cultiu són fonamentals per a l'anàlisi micològic forense. Les mostres se sembren en medis com agar Sabouraud o altres medis selectius (DTM, extracte de malta), incubant-se a temperatures de 25-30°C.

El creixement micelial resultant s'examina macroscòpicament (color, textura, estructura) i microscòpicament (forma d'hifes, esporangis, conidis) mitjançant tincions específiques. S'empren claus taxonòmiques especialitzades per a la identificació de fongs ambientals.

Tècniques Moleculars

Donada la dificultat d'identificar moltes espècies fúngiques únicament per morfologia, les tècniques moleculars són cada vegada més importants. S'extreu ADN fúngic de cultius o directament de mostres biològiques. S'amplifiquen mitjançant PCR regions ribosomals ITS (com ITS1-5.8S-ITS2) o gens específics.

La seqüenciació d'aquests fragments i la seva comparació amb bases de dades (com GenBank o UNITE) permet identificar l'espècie amb gran precisió. Recentment s'utilitza metabarcoding massiu (seqüenciació massiva d'amplicons fúngics) per caracteritzar comunitats fúngiques completes en mostres ambientals.

Anàlisi Químic

En casos d'intoxicacions o ús d'al·lucinògens es realitzen proves químiques específiques. S'extreuen metabòlits de teixits o dels propis bolets. S'analitzen mitjançant tècniques com cromatografia de gasos (GC-MS) o cromatografia líquida d'alta eficàcia (HPLC, HPTLC). La detecció de compostos específics com ergotamines o amatoxines (α/β-amanitina) pot confirmar enverinaments particulars.

Interpretació de Resultats

La interpretació dels resultats micològics en context forense és crucial. Es comparen els perfils d'espècies o fongs aïllats en evidències (com el cos d'una víctima) amb els de l'escenari o indicis relacionats amb sospitosos.

La concordança d'espècies rares pot vincular llocs o persones amb escenes de crim. Les diferències en abundàncies d'espècies poden proporcionar pistes rellevants.

L'ecologia específica de cada espècie informa la interpretació: si un fong creix exclusivament a la tardor, es pot deduir que l'esdeveniment va ocórrer en aquesta temporada.

---

Reptes i Futur de la Micologia Forense

Reptes Actuals

Malgrat el seu considerable potencial, la micologia forense s'enfronta actualment a diversos reptes significatius. Existeix una notable escassetat d'especialistes amb formació dual en micologia i ciències forenses, limitant l'aplicació pràctica d'aquesta disciplina en investigacions criminals. També s'evidencia una urgent necessitat d'estandardització en els protocols de recol·lecció i anàlisi de mostres fúngiques, la qual cosa dificulta la comparació de resultats entre diferents laboratoris i investigacions.

Les bases de dades sobre distribució geogràfica i ecologia d'espècies fúngiques requereixen expansió i actualització constant per augmentar la seva utilitat forense. Addicionalment, persisteix un coneixement limitat sobre els patrons de successió fúngica en diferents condicions ambientals i climàtiques, factor crucial per a la precisió en l'estimació de l'interval post-mortem i altres determinacions forenses.

Perspectives Futures

L'horitzó de la micologia forense es mostra particularment prometedor gràcies a diversos avenços tecnològics i científics en desenvolupament. Les tècniques moleculars d'identificació fúngica evolucionen cap a mètodes més ràpids, precisos i econòmicament accessibles, incloent tecnologies de seqüenciació portàtils aplicables directament en escenes del crim.

La comunitat científica internacional treballa activament en la creació de bases de dades globals de referència que documentin perfils fúngics regionals específics, incorporant dades ecològiques, genètiques i morfològiques integrades. Els avenços en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic estan permetent el desenvolupament de sistemes experts per a la interpretació de dades micològiques complexes i el reconeixement de patrons significatius en investigacions forenses.

S'observa també una creixent integració de la micologia forense en els protocols estàndard d'investigació criminal, amb programes de formació especialitzada emergint en institucions acadèmiques i forenses de diversos països. Aquesta evolució multidisciplinària posiciona la micologia forense com una eina cada vegada més valuosa en l'arsenal de tècniques modernes per a la resolució de casos criminals complexos.

---

Referències

1. Hawksworth, D.L. & Wiltshire, P.E.J. (2011). Forensic mycology: the use of fungi in criminal investigations. Forensic Science International, 206(1-3), 1-11.
2. Metcalf, J.L., et al. (2016). Microbial community assembly and metabolic function during mammalian corpse decomposition. Science, 351(6269), 158-162.
3. Carter, D.O., et al. (2017). Forensic Microbiology. Wiley-Blackwell, Chichester.
4. Bellini, E., et al. (2016). Forensic mycology in digital investigations: The analysis of cryptococcal signatures. Forensic Science International, 267, 10-18.
5. Tranchida, M.C., et al. (2018). Soil Fungi as Indicators of Human Decomposition. Mycologia, 110(4), 648-659.
6. Ishii, K., et al. (2020). Analysis of fungal succession during human decomposition using next-generation sequencing. Legal Medicine, 42, 101645.
7. White, P.D. & Tibbett, M. (2015). Decomposition and nitrogen dynamics of pig cadavers in different soils. Applied Soil Ecology, 86, 68-75.
8. Fernández-Rodríguez, S., et al. (2021). Fungal spores in forensic science: A review. Forensic Science International, 320, 110715.
9. https://www.researchgate.net/publication/366349957_Datacion_por_liquenometria_aplicada_en_geomorfologia_clima_y_arqueologia
10. Hitosugi M, Ishii K, Yaguchi T, Chigusa Y, Kurosu A, Kido M, Nagai T, Tokudome S. "Fungi can be a useful forensic tool." Legal Medicine 2006;8(4):240-242.
11. Coyle, H.M. (2005). "Forensic Botany: Principles and Applications to Criminal Casework." CRC Press, Boca Raton.