La gran migració: Del cànnabis als psicodèlics

La festa del cànnabis s’ha acabat i la ressaca és real. El sisme ha sacsejat tot el sector: des de petits cultivadors fins a les corporacions més influents. El cas de Bruce Linton —qui va impulsar Canopy Growth fins al cim del mercat multimilionari— il·lustra com els principals líders estan abandonant la indústria del cànnabis per apostar pels psicodèlics. La seva sortida no és un fet aïllat, sinó el símptoma més visible d’un èxode silenciós: el capital i el talent que van alimentar la ‘febre de l’or verd’ ara busquen una nova terra promesa en mercats emergents.

Aquest fenomen planteja dues preguntes fonamentals que aquest article es proposa respondre. Primer, quines són les causes profundes d’aquesta fugida massiva des d’una indústria que, fins fa poc, semblava imparable? I segon, i encara més important, quines lliçons crucials ha d’aprendre el moviment psicodèlic emergent per no repetir la crònica d’un col·lapse anunciat?

Acte I: L’èxode del cànnabis

Per entendre per què el capital i el talent estan abandonant la indústria del cànnabis, primer cal comprendre l’anatomia de la seva implosió. Lluny de ser un fracàs sobtat, ha estat la conseqüència d’una tempesta perfecta de factors econòmics, financers i regulatoris que van desmantellar la promesa inicial.

La ressaca de la ‘Febre de l’or verd’

Col·lapse borsari i pèrdua de confiança en el cànnabis

L’optimisme inicial es va esvair, deixant molts inversors amb pèrdues catastròfiques. No va ser una simple correcció de mercat; va ser un col·lapse borsari en tota regla. Les accions de gegants cotitzats com Canopy Growth, Aurora o Tilray, que un dia van ser els estendards de la indústria, es van enfonsar més d’un 90% des dels seus pics. Aquesta hecatombe financera va aniquilar milers de milions en valor i, el que és pitjor, va destruir la confiança d’un mercat que havia confós l’entusiasme amb la sostenibilitat.

Saturació del mercat i desplom dels preus del cànnabis

La legalització va desfermar una competència ferotge que va convertir ràpidament un producte que aspirava a ser premium en una simple commodity. En mercats madurs com Califòrnia, Oregon o el Canadà, la sob-producció massiva va provocar un desplom dels preus a l’engròs, portant-los a mínims històrics. El resultat va ser una paradoxa brutal: en un sector en plena expansió legal, per a molts agricultors ja no era rendible ni tan sols collir, ofegats per un mercat on l’oferta superava amb escreix la demanda real.

Asfíxia reguladora i fiscal: La tempesta perfecta

A aquest panorama s’hi van afegir uns impostos desproporcionats i una burocràcia laberíntica que van devorar els escassos marges de benefici. Lluny de ser el mercat lliure que alguns imaginaven, el sector del cànnabis es va trobar atrapat en una xarxa de regulacions complexes i sovint contradictòries. El resultat ha estat una autèntica crisi operativa: centenars de petites i mitjanes empreses, sovint els emprenedors idealistes que van iniciar el moviment, han fet fallida o han estat absorbides en condicions desfavorables, incapaces de competir en un joc dissenyat per a grans capitals amb capacitat per suportar anys de pèrdues.

L’albada dels psicodèlics

Mentre el sector del cànnabis s’enfonsava sota el pes dels seus propis excessos, un altre moviment guanyava impuls de manera més silenciosa i estratègica. Per al capital i el talent que busquen un nou horitzó, l’atractiu del mercat psicodèlic no rau només en la seva novetat, sinó en el fet que està construït sobre fonaments fonamentalment diferents.

Un propòsit terapèutic i una narrativa favorable

A diferència del cànnabis, la legalització del qual sempre ha navegat en l’ambigüitat entre l’ús recreatiu i el medicinal, el renaixement psicodèlic està ancorat en un propòsit clar: la salut mental. El potencial de substàncies com la psilocibina per tractar afeccions greus com la depressió resistent, el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i les addiccions està avalat per una creixent evidència científica rigorosa.

Aquesta legitimitat acadèmica ha generat una narrativa mediàtica aclaparadorament positiva, amb publicacions del prestigi de Nature, The New England Journal of Medicine o The New York Times tractant el tema amb una serietat que el cànnabis mai no va tenir en els seus inicis. Aquest suport atrau un capital més sofisticat, menys interessat en l’especulació a curt termini i més en el potencial d’una revolució terapèutica real.

El nou mercat dels psicodèlics

En termes d’estratègia de mercat, el cànnabis s’ha convertit en un "oceà vermell": un espai saturat de competidors que lluiten per un producte bàsic en un mercat amb marges cada vegada més estrets. Els psicodèlics, en canvi, representen un "oceà blau": un mercat nou on la competència encara no existeix i el valor es crea mitjançant la innovació en propietat intel·lectual.

Les oportunitats per desenvolupar i patentar nous compostos, protocols terapèutics i plataformes tecnològiques són immenses. Els qui arriben ara no només tenen la possibilitat d’establir les marques de referència, sinó de construir fossats competitius duradors i modelar un ecosistema des de zero, en lloc de lluitar per les molles d’un mercat ja madur.

Veterans del cànnabis poden liderar el canvi

Crucialment, els actors que lideren aquesta migració no són novells idealistes. Són veterans de la indústria del cànnabis que arriben amb lliçons apreses a la força. Saben com navegar laberints regulatoris, com construir una marca en un sector estigmatitzat i, sobretot, coneixen de primera mà els errors que van conduir a la implosió del mercat anterior. Arriben amb les cicatrius de la batalla, armats amb un realisme que pot ser el seu major actiu per evitar que la nova promesa psicodèlica descarrili.

Així doncs, l’èxode del cànnabis no és un misteri, sinó la crònica d’un cicle de mercat que es repeteix. La indústria psicodèlica es troba avui en un punt de partida inquietantment familiar: al mateix llindar de promeses i perills que el cànnabis ocupava fa una dècada. La diferència fonamental, i l’única esperança per evitar un destí similar, rau en l’experiència. Però, servirà d’alguna cosa la saviesa guanyada amb dolor? Perquè la resposta sigui afirmativa, el nou moviment ha d’interioritzar les tres lliçons fonamentals que el seu predecessor mai no va arribar a aprendre.

Acte II: Lliçons per a la psicodèlia

Construir un futur conscient per a la psicodèlia no és una qüestió d’idealisme, sinó d’estratègia. Evitar la implosió que va patir el cànnabis requereix un enfocament radicalment diferent en tres àrees clau que definiran el rumb del moviment en la propera dècada.

Anar més enllà de la medicina per garantir l’accés

El moviment cannàbic va utilitzar l’argument medicinal com un eficaç cavall de Troia per avançar en la legalització. Tanmateix, aquesta estratègia va tenir un alt cost: va crear sistemes regulatoris complexos que, un cop establert el mercat recreatiu, sovint van deixar desatesos els pacients originals. Amb els psicodèlics, el risc és encara més gran. Un enfocament exclusivament farmacèutic, centrat en models de patent i tractaments clínics de cost elevat, amenaça de crear un ecosistema on només una elit pugui permetre’s l’accés.

La lliçó és clara: tot i que el rigor científic és irrenunciable, l’objectiu ha de ser l’accés equitatiu. Això implica explorar models d’ús regulat més enllà de l’estrictament clínic, com els centres de benestar o l’ús terapèutic assistit, evitant que la promesa de la psicodèlia quedi tancada en patents milionàries i sigui inaccessible per a la majoria.

Ja avui el moviment oscil·la entre dos pols: el model comunitari de MAPS, que busca fer de la teràpia psicodèlica un bé comú, i la visió corporativa de Compass Pathways, que la defensa com una innovació farmacèutica protegida. El desenllaç d’aquesta tensió definirà si la psicodèlia es converteix en una medicina de l’ànima o en un producte de luxe.

Fomentar una cultura d’intenció, no d’excés

Part de l’estigma que encara persegueix el cànnabis prové d’una cultura pública que, en ocasions, va glorificar el consum excessiu. Aquesta imatge es va convertir en una arma per als opositors a la legalització i va dificultar-ne l’acceptació en cercles més amplis de la societat. La revolució psicodèlica no es pot permetre aquest error.

La narrativa pública s’ha de centrar de manera inequívoca en la intenció, el respecte i la integració. La imatge a projectar no és la de l’excés recreatiu, sinó la de l’ús terapèutic, el creixement personal i el benestar. Guanyar la confiança de la societat i dels legisladors depèn de presentar aquestes substàncies no com una fugida, sinó com una eina per a la introspecció i la millora. Es tracta d’una batalla cultural que s’ha de guanyar amb responsabilitat i serietat.

Organitzar-se ara per no ser devorats demà

La indústria del cànnabis va trigar a organitzar-se políticament, cosa que va permetre que les grans corporacions i els grups de pressió amb més recursos dictessin unes regles del joc que sovint van perjudicar els petits productors i els activistes pioners. La comunitat psicodèlica ha d’aprendre d’aquesta passivitat.

És la clàssica batalla de David contra Goliat: la comunitat de base —formada per científics, terapeutes, activistes i petits empresaris— contra el desembarcament imminent de la ‘Big Pharma’ i dels grans fons d’inversió. És crucial que aquest col·lectiu s’organitzi ara per formar un front unificat de lobby. L’objectiu és influir en la legislació des del principi, assegurant que les futures regulacions protegeixin els principis del moviment, fomentin la competència justa i no permetin que el futur de la psicodèlia sigui dissenyat exclusivament als despatxos de les grans corporacions.

Un futur per escriure

La gran migració del cànnabis als psicodèlics és molt més que un reajustament de carteres. És, sobretot, una segona oportunitat. Arribem a aquesta nova frontera amb el mapa d’una implosió recent: les lliçons de la ‘febre de l’or verd’ tracen els camins que no s’han de repetir. Perquè el rumb d’aquest moviment no està escrit. Un futur d’accés equitatiu i ús conscient no és una certesa, sinó un ideal fràgil que hem de construir i defensar.

El desembarcament del capital purament especulatiu és imminent. La qüestió fonamental no és si la seva lògica de mercat diluirà la promesa de la psicodèlia, sinó quins mecanismes de control establirà la comunitat perquè això no passi.

Això ens incumbeix a tots: inversors amb visió, terapeutes amb ètica, activistes amb memòria i usuaris amb esperança. La cruïlla no és només entre la consciència i la cobdícia, sinó entre la construcció deliberada i la repetició negligent. La història observa. És hora de demostrar que, aquesta vegada, sí que hem après a navegar.

Si el cànnabis va ser la festa, la psicodèlia pot ser el despertar. Però només si recordem què se sent en obrir els ulls després d’una ressaca.