Miceli: material viu que pot revolucionar l'arquitectura i la construcció

T'imagines viure en una casa cultivada, feta de fongs, que respira, es repara sola i, al final de la seva vida útil, es reintegra silenciosament al bosc o al sòl urbà del qual va venir? Lluny de ser ciència ficció, la revolució dels materials vius ja ha començat, i el miceli —l'estructura subterrània dels fongs— es presenta com un dels candidats més prometedors per construir el futur.

Què és el miceli i com s'utilitza en la construcció?

El miceli és la xarxa subterrània de filaments que constitueix la base del regne fúngic. Cadascun d'aquests filaments s'anomena hifa: estructures microscòpiques, allargades i ramificades que creixen formant trames complexes. En entrellaçar-se, les hifes creen un teixit continu capaç d'absorbir nutrients, descompondre matèria orgànica i establir connexions simbiòtiques amb plantes, bacteris i altres organismes del sòl.

Sovint invisible, aquesta xarxa actua com el sistema digestiu i nerviós dels fongs, i compleix un paper ecològic essencial en els ecosistemes. Però més enllà de les seves funcions naturals, el miceli presenta propietats físiques que el fan ideal com a material de construcció sostenible. La seva capacitat per expandir-se, consolidar-se i adherir-se a diferents substrats el converteix en una base estructural sorprenentment versàtil.

Quan es cultiva en condicions controlades —utilitzant residus agrícoles com a aliment—, el miceli colonitza el seu entorn i l'aglutina com si fos un cement biològic. En qüestió de dies, forma estructures sòlides, lleugeres, resistents, ignífugues, amb propietats d'aïllament tèrmic i acústic. I potser el més important: és biodegradable i compostable, completament integrat en el cicle natural de la vida.

Davant materials com el cement, el plàstic o el guix, el miceli no genera emissions netes de CO₂ durant el seu cultiu en la seva fabricació; per contra, l'absorbeix durant el seu creixement. És una alternativa de baix impacte, escalable i alineada amb l'economia circular.

Aprenent de l'interior del fong: orientació, no composició

Un grup d'enginyers de les universitats de Binghamton i UC Merced ha demostrat que la clau per crear materials més resistents i lleugers no està en la seva composició, sinó en la seva arquitectura interna. En estudiar com s'organitzen les hifes —els filaments que componen el miceli— dins de diferents espècies de fongs, van descobrir que l'orientació d'aquestes fibres influeix radicalment en les propietats mecàniques del material.

En concret, van analitzar dos tipus de setes comestibles: el xampinyó blanc (Agaricus bisporus), amb hifes distribuïdes a l'atzar, i el maitake (Grifola frondosa), les hifes del qual estan alineades en una sola direcció. A través de microscòpia electrònica, proves de compressió i simulacions en 3D, van comprovar que una simple reorganització del teixit duplicava la rigidesa del material, sense afegir nous ingredients ni modificar la química.

Aquest descobriment, publicat a Advanced Engineering Materials, suggereix que copiar els patrons ocults en els fongs podria inspirar nous materials bioinspirats per arquitectura, embalatge, medicina o aviació. No es tracta d'inventar més, sinó d'observar millor: la naturalesa ja va dissenyar el que necessitem.

Construir amb fongs: el miceli en l'arquitectura contemporània

Tot i que soni a ciència ficció, el cert és que el miceli ja s'ha utilitzat per aixecar murs, construir estructures experimentals i dissenyar espais habitables. De moment, les seves aplicacions s'han donat sobretot en contextos artístics, efímers o pilot. Però aquestes primeres edificacions fúngiques no només revelen el potencial dels materials vius, sinó que també obren la porta a una nova forma d'entendre l'arquitectura: biològica, regenerativa i completament biodegradable.

Hy-Fi: una torre de maons vius

Un dels exemples més emblemàtics és la Hy-Fi Tower, construïda el 2014 per l'estudi The Living (dirigit per David Benjamin) al pati del MoMA PS1, en ple Nova York. L'estructura, de gairebé 13 metres d'alçada, estava formada per maons fabricats amb miceli i residus agrícoles, desenvolupats juntament amb Ecovative. Aquests "maons vius" eren lleugers, resistents i no requerien cocció ni processos industrials contaminants. Després de l'exposició, la torre va ser desmuntada i compostada, demostrant que és possible crear estructures arquitectòniques totalment temporals i sense residus.

Biohm: materials constructius cultivats amb residus i miceli

Al Regne Unit, la startup Biohm ha portat aquesta idea encara més lluny. Han desenvolupat panells de miceli amb propietats aïllants i retardants del foc, cultivats en motlles modulars a partir de residus orgànics. La seva proposta va més enllà de la sostenibilitat: busquen crear materials funcionals, segurs i adaptables a la normativa de la construcció moderna.

Un dels seus desenvolupaments més innovadors és l'"Orb", un biocompost que pot substituir plàstics i fustes sintètiques en revestiments interiors, mobiliari o aïllaments. En estar elaborats sense tòxics, aquests materials no només redueixen les emissions de CO₂, sinó que també milloren la qualitat de l'aire interior en ser lliures de compostos volàtils.

Samorost: la primera casa de miceli

A Txèquia, l'arquitecte Tomasz Kloza, en col·laboració amb la constructora Buřinka, ha creat Samorost, la que es considera la primera casa del món construïda parcialment amb miceli. No és un experiment aïllat ni una instal·lació efímera: és un habitatge habitable i funcional, que demostra que el miceli pot integrar-se en l'arquitectura residencial real.

La casa Samorost està formada per dos volums esfèrics units per un passadís central, inspirats en la forma de dos xampinyons emergint del sòl —un homenatge visual a l'origen del material. La seva estructura combina una base de fusta (que actua com a esquelet) amb capes de miceli cultivat que recobreixen les parets i part del mobiliari.

Entre les seves propietats més destacables es troben la seva lleugeresa, capacitat aïllant i eficiència tèrmica. El miceli ofereix una excel·lent acústica, ideal per a espais insonoritzats o per a qui gaudeix d'escoltar música sense molestar. Els sostres es poden obrir per deixar entrar llum natural, i gran part del mobiliari interior —com seients o panells decoratius— també està elaborat amb aquest biomaterial.

Desafiaments tècnics i solucions emergents

Malgrat el seu enorme potencial, l'ús del miceli en arquitectura encara enfronta barreres que dificulten la seva adopció a gran escala:

• Humitat i degradació: en ser un material orgànic, el miceli és sensible a la humitat perllongada si no es tracta adequadament. Per evitar-ho, s'estan desenvolupant vernissos naturals, laques ecològiques i tècniques d'assecat específiques.
• Normatives i homologació: els materials de miceli encara no estan àmpliament certificats per al seu ús estructural. És necessari ajustar-los a estàndards tècnics de seguretat, càrrega i comportament davant el foc.
• Durabilitat: tot i que poden mantenir-se estables durant anys si es protegeixen correctament, aquests materials no estan pensats per durar indefinidament. La seva gran virtut —la biodegradabilitat— es converteix en un repte quan es busquen usos permanents.

Tot i així, la recerca avança amb rapidesa. Cada any sorgeixen nous tractaments, híbrids bio-sintètics i estudis que confirmen que el miceli es pot incorporar amb èxit a la paleta de materials del segle XXI.

Mobiliari i disseny interior amb miceli

Si construir edificis sencers amb miceli encara presenta desafiaments tècnics, el disseny interior i el mobiliari s'han convertit en el terreny on aquest biomaterial desplega tot el seu potencial creatiu i funcional. Cadires, llums, tamborets, panells decoratius o separadors d'espais: cada cop més dissenyadors exploren el miceli com una alternativa ecològica, versàtil i profundament estètica.

Més que un simple substitut del plàstic o la fusta, el miceli proposa una nova forma de concebre els objectes quotidians: com elements vius, efímers i plenament integrats en el cicle natural.

Dissenyar cultivant: objectes que creixen en motlles

A diferència dels processos industrials tradicionals —que impliquen tall, muntatge i generació de residus—, els objectes de miceli es cultiven directament en motlles personalitzats. El fong creix en pocs dies, alimentat per residus agrícoles, fins colonitzar completament la matriu.

El resultat són formes sòlides, lleugeres i biodegradables. Aquesta lògica de disseny canvia radicalment la relació entre el creador i el material: el dissenyador ja no fabrica, sinó que facilita condicions perquè l'objecte creixi.

Llums, cadires i textures que evoquen el viu

Un dels exemples més reconeguts és el de la dissenyadora Danielle Trofe, les llums de miceli de la qual han estat exhibides internacionalment pel seu delicat equilibri entre estètica minimalista i matèria orgànica.

En la mateixa línia, el dissenyador Jonas Edvard ha creat cadires, pantalles acústiques i objectes decoratius utilitzant miceli i residus vegetals com algues o cànem. El resultat són formes suaus, colors naturals i textures irregulars que evoquen el bosc, el sòl humit, el que creix sense artifici.

El miceli com a cuir fúngic

A més del seu ús estructural, el miceli es pot transformar en biotèxtils similars al cuir, com Reishi™ (de MycoWorks) o Mylo™ (de Bolt Threads). Tot i que aquests materials són coneguts principalment pel seu ús en moda sostenible —amb marques com Stella McCartney o Hermès—, també s'estan incorporant en mobiliari de disseny d'alta gamma.

Suaus, flexibles i personalitzables en textura i color, aquests "cuirs de miceli" són ideals per a tapissats, revestiments o peces de luxe sense origen animal ni impacte tòxic.

Què fa el miceli tan interessant per a dissenyadors?

• Lleugeresa: sorprenentment lleuger, facilita el transport i la manipulació.
• Resistència: amb el tractament adequat, pot durar anys sense degradar-se.
• Estètica natural: vetes orgàniques, textures úniques, cada peça és irrepetible.
• Sostenibilitat total: es cultiva a partir de residus i es biodegrada sense deixar petjada.
• Versatilitat de forma: s'adapta a gairebé qualsevol motlle, ideal per a disseny experimental.

Tot i que avui el mobiliari de miceli és sobretot artesanal o experimental, les tecnologies de cultiu avancen ràpidament. Amb la creixent disponibilitat de kits, miceli inoculat i noves tècniques d'assecat, no és difícil imaginar un futur en què cultivar els teus propis llums o tamborets a casa sigui tan comú com fer pa de massa mare o kombucha.

Ciutats cultivades: el potencial urbà del miceli

I si no només els mobles o petites estructures estiguessin fetes de miceli, sinó també barris, refugis urbans o instal·lacions temporals? Tot i que avui soni utòpic, cada cop més dissenyadors, urbanistes i bioarquitectes exploren com els materials vius com el miceli podrien integrar-se a escala urbana, donant forma a entorns biodegradables, adaptatius i connectats al cicle natural.

Més que una moda ecològica, aquesta tendència apunta a un canvi profund de paradigma: construir no com un acte d'imposició sobre la naturalesa, sinó com una col·laboració amb ella.

Infraestructura urbana biodegradable

Tot i que encara en fase de prototip, ja s'estan explorant aplicacions de miceli en la infraestructura urbana, com:

• Panells acústics biodegradables per a estacions, escoles o sales de concerts.
• Revestiments de façanes vius, que actuen com aïllants tèrmics i acústics.
• Separadors d'espais públics amb funcions bioactives, com filtrat d'aire o regulació d'humitat.

La possibilitat que les parets i estructures urbanes no només estiguin fetes de miceli, sinó que compleixin funcions ecològiques actives —com purificar l'aire o absorbir CO₂— està cada cop més a prop. Alguns materials ja s'estan avaluant pel seu potencial bioactiu en interiors urbans tancats.

Obstacles reals i possibilitats futures

Tot i que la visió és poderosa, portar el miceli a escala urbana implica superar diversos desafiaments tècnics i regulatoris:

• Producció industrial limitada: els volums encara no permeten grans infraestructures.
• Resistència i durabilitat: no tots els usos urbans toleren bé el pas del temps o l'exposició climàtica.
• Normatives desactualitzades: les lleis d'edificació no contemplen materials vius o biodegradables.

Tot i així, els avanços són constants. Amb el desenvolupament d'híbrids bio-sintètics, tractaments protectors i noves demandes en sostenibilitat urbana, és plausible que en unes dècades les ciutats incloguin zones cultivades en lloc de construïdes.

Cap a una construcció regenerativa

El miceli s'uneix a una ona de biomaterials emergents —com el hempcrete (a base de cànem), els maons d'algues o el biociment— que desafien la lògica extractiva de la construcció industrial. Tots ells comparteixen una mateixa visió: crear sense destruir.

Però què caldria per adoptar el miceli a gran escala?

• Normatives clares que reconeguin les seves propietats estructurals i autoritzin el seu ús en edificació.
• Sistemes modulars i prefabricats que permetin integrar-lo fàcilment en els processos constructius actuals.
• Recerca i inversió en tractaments naturals que perllonguin la seva vida útil sense comprometre la seva capacitat de biodegradar-se.
• Un canvi cultural: entendre que construir amb vida no és només possible, sinó profundament necessari.

El miceli és més que un material: és una filosofia d'habitar. Ens recorda que el viu pot ser bell, útil i resistent. Que construir amb intel·ligència ecològica no implica renunciar al confort, sinó triar una altra forma de relacionar-nos amb el món.

En un planeta ferit pel cement i el carboni, potser l'arquitectura del futur no es basi en el que extraiem, sinó en el que cultivem. I potser la resposta estigui, literalment, sota els nostres peus.

Maitake

Reishi

Shiitake

Referències

• https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC8934219
• https://www.researchgate.net/publication/339572951_Fabrication_and_Characterization_of_Bioblocks_from_Agricultural_Waste_Using_Fungal_Mycelium_for_Renewable_and_Sustainable_Applications
• https://www.archdaily.cl/cl/949011/edificios-de-hongos-las-posibilidades-del-micelio-en-la-arquitectura
• https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC9496270
• https://youtu.be/GCE6uuHegF8?si=6N_mbxcP-Aa4GAbS
• https://www.agenciasinc.es/Reportajes/Los-hogares-del-futuro-pueden-estar-construidos-a-base-de-hongos
• https://www.researchgate.net/publication/373678652_Mycelium-Based_Thermal_Insulation_for_Domestic_Cooling_Footprint_Reduction_A_Review
• https://www.muyinteresante.com/ciencia/materiales-resistentes-hongos-maitake-ingenieria.html