
Bolets al·lucinògens
Els bolets al·lucinògens, també coneguts com a bolets psicodèlics o bolets màgics, són espècies de fongs que contenen compostos psicoactius, principalment psilocibina i psilocina. Aquestes substàncies afecten la percepció, l'estat d'ànim i els processos cognitius, generant experiències sensorials úniques, introspecció profunda i, en molts casos, una sensació de connexió amb l'entorn.
Durant segles, diverses cultures indígenes han utilitzat aquests bolets en rituals espirituals i cerimònies xamàniques gràcies a la seva capacitat per induir estats alterats de consciència. Avui dia, el seu ús s’ha estès a àmbits recreatius i terapèutics, amb estudis que exploren el seu potencial per tractar trastorns com la depressió, l’ansietat o l’estrès posttraumàtic.
Principals gèneres de bolets al·lucinògens:
- Psilocybe: Aquest gènere comprèn nombroses espècies de bolets al·lucinògens, com el Golden Teacher o el Mazatapec, reconeguts per contenir psilocibina i psilocina. Es distribueixen globalment, amb preferència per zones humides i riques en matèria orgànica. Algunes de les espècies psicoactives més destacades són:
- Psilocybe cubensis
- Psilocybe semilanceata
- Psilocybe mexicana
- Psilocybe cyanescens
- Psilocybe azurescens
- Panaeolus: Espècies de petit tamany i d’intensitat psicoactiva molt elevada, com la Copelandia Hawaiian. Creixen en diversos entorns, com prats, pastures, camps de cultiu i fems d’animals.
- Gymnopilus: Bolets que contenen compostos psicoactius com la psilocibina, encara que en menor concentració que altres espècies al·lucinògenes com les del gènere Psilocybe. Es localitzen en boscos temperats i subtropicals.
- Pluteus: Algunes espècies presenten traces de psilocibina. Es troben freqüentment en boscos de fulla caduca i mixtos, especialment en zones de clima temperat i subtropical.
Origen i història dels bolets màgics
Els bolets al·lucinògens tenen un origen que es remunta a milers d’anys, profundament arrelat en les pràctiques espirituals i medicinals de cultures ancestrals. A Mesoamèrica, els pobles mazateques i asteques empraven espècies com la Psilocybe mexicana i la Psilocybe aztecorum en cerimònies xamàniques per comunicar-se amb els déus i guarir l’esperit, un ús documentat des de temps prehispànics, amb registres colonials que daten del segle XVI.
A Sibèria, l’Amanita muscaria, amb les seves distintives taques blanques, era consumida per xamans per induir visions profètiques, mentre que a Europa, evidències arqueològiques suggereixen que tribus prehistòriques ja exploraven els efectes dels bolets psicodèlics.
Aquestes tradicions van perdurar fins al segle XX, quan la psilocibina fou aïllada el 1958 per Albert Hofmann, marcant l’inici del seu estudi científic i el renaixement en les teràpies modernes per a la salut mental. Aquest llegat històric posiciona els bolets màgics com un pont entre la saviesa antiga i el potencial contemporani.